22 | 09 | 2019

El fiscal general de Veneçuela, Tarek William Saab, ha mostrat noves fotos de Joan Guaidó amb altres membres de la banda narcoparamilitar 'Los Rastrojos'.  

En una de les dues noves fotos, preses el passat febrer, es veu el colpista Guaidó abraçat per Jonathan Orlando Zambrano García, àlies 'patrón Pobre', un integrant de la banda 'Los Rastrojos', que opera a la frontera entre Colòmbia i Veneçuela.

Els líders de la llista conjunta d'esquerres van manifestar una profunda satisfacció la nit del dimarts, 17 de setembre, pels resultats provisionals de les eleccions del 22è Knesset. Han anunciat que es reuniran els pròxims dies per decidir quines seran les seves propostes.

Els activistes de la llista conjunta MK i molts activistes Hadash i del Partit Comunista d'Israel també van dir que estan encantats que el primer ministre d'extrema dreta Benjamin Netanyahu sembli no tenir la majoria per formar una coalició. "Tornem a ser el tercer partit més gran del Knesset", va dir el cap de llista conjunta, Hadash MK Ayman Odeh, i va expressar la seva esperança que "l'època de Netanyahu s'hagi acabat i ara haurà de tornar a casa o a la presó". Odeh va coincidir amb els observadors que, si els resultats finals coincideixen efectivament amb les enquestes de sortida, els electors àrabs hauran "impedit que Netanyahu formés un govern".

Abans semblava que fos una paraula proscrita. En canvi ara, “presos polítics” (curiosament no es diu massa “preses polítiques”) ho sentim cada dia vàries vegades. A través d’alguns mitjans, tertúlia rere tertúlia, s’està creant un cert consens entorn la paraula i, ja sigui per simpatia o per antipatia, es vincula a 8 persones molt específiques. Ja sabeu de què parlo.

En aquesta conjuntura, nosaltres els i les llibertàries tenim una situació molt complexa. Per una banda, ens sentim empesos a denunciar la brutalitat de l’Estat. Sempre ho hem fet, independentment de l’adjectiu que acompanyés a aquest estat (català, espanyol o el que fos). Per l’altra, és innegable que no podem veure com a propers ni amb simpatia polítics que en el passat ens han reprimit directament, ens han privatitzat els serveis públics i, en definitiva, han sigut instruments de l’estat capitalista. Mala peça al teler, és innegable. Però en la mesura en que no tenim la capacitat de modelar la realitat al nostre gust (ja voldríem), és inevitable que constantment ens haguem d’anar movent en situacions incòmodes i on és difícil posicionar-nos-hi sense cap contradicció. Això no és nou, ens ha passat reiteradament i penso que sempre és sa intentar analitzar pausadament on ens trobem i debatre com mirem de respondre a aquesta realitat. Perquè, en definitiva, volem ser part d’aquesta realitat i canviar-la. El contrari seria com ser figures d’un museu de cera, pulcres però immòbils i inservibles. Miro, doncs, de compartir algunes reflexions pensant en un futur proper.

Demà dijous 19 de setembre els investigadors en formació de la Universitat de Barcelona estan cridats a la vaga, enregistrada per la COS UB i la CGT, per reclamar l’aplicació de l’EPIF.  La Universitat de Barcelona es nega a aplicar la prorroga del quart any sobre figures precaritzades amb poques perspectives de futur i que acumulen endarreriments salarials des del març. En aquest sentit en adherim a totes les demandes que l’assemblea de doctorands en lluita reclama, i exigim a la Universitat de Barcelona que compleixi les seves obligacions.

Les forces sobiranistes progressistes van presentar ahir, 17 de setembre, al Col·legi de Periodistes la Convenció Republicana que se celebrarà el 14 de desembre d'enguany amb l'objectiu de teixir una estratègia unitària per als propers anys. Entre els partits polítics i les entitats social que han confirmat la seva participació a la convenció, hi destaquen: MES-Moviment d'Esquerres, Poble Lliure, ERC, Sobiranistes, Òmnium Cultural, EUiA, Avancem, Pirates, Som Alternativa, Comunistes de Catalunya, L'Aurora, La Crida, Acord d'Esquerres per la República Catalana, Acció per la República, Joventuts d’Esquerra Republicana (JERC), Joventut Comunista de Catalunya (JCC) i la Fundació l'Alternativa.

El control econòmic al que els equips d’atenció primària (EAP) estem sotmesos és pervers. Amb la complicitat dels grans sindicats i l’excusa de l’estafa anomenada crisi la directiva de l’ICS aplica sobre les treballadores eines de control amb criteris purament economicistes. Així mateix malgrat estar demostrat que els incentius econòmics no tenen un efecte motivador en les professions sanitàries ens prometen complements salarials si complim al cap de l’any determitats indicadors.

Un cas concret per entendre el drama del xantatge: la setmana passada un EAP de Barcelona va rebre la notícia que se li ordenava prescindir de 9 treballadores per haver fet una «mala gestió». Analitzat el cas podem afirmar que aquesta “mala gestió” ha estat “haver gastat més diners dels assignats” en contractar personal substitut.

La CUP inicia el procés de renovació del nou Secretariat Nacional, tal i com es va aprovar a l’Assemblea Nacional celebrada el passat 14 de juliol a Celrà, amb la creació de l’Equip 50/60, que s’encarregarà d’elaborar una candidatura col·lectiva per a presentar a les eleccions internes per a escollir un nou secretariat.

Com a acord polític de l’Assemblea Nacional de Celrà, el Secretariat Nacional de la CUP ha iniciat el procediment per la creació de l’Equip 50/60, un òrgan col·legiat que tindrà com a objectiu desenvolupar un pla de treball estratègic, organitzatiu i comunicatiu a partir dels compromisos adquirits a l’assemblea i també d’elaborar una proposta de candidatura col·lectiva per a presentar al procés d’elecció d’un nou Secretariat Nacional, així com la conformació de futurs nous equips de l’estructura nacional. Per aquest motiu, el Secretariat Nacional també inicia el procés de renovació de l’equip que actualment el conforma.

Gairebé 50.000 membres del sindicat United Acte Workers es van declarar en vaga, paralitzant almenys 50 fàbriques i magatzems de General Motors. Aquesta acció suposa la primera aturada d'aquest gremi contra el fabricant més gran automotriu dels Estats Units en més d'una dècada.

Els treballadors van sortir de les fàbriques poc després de la mitjanit arran la disputa al voltant d'un nou contracte col·lectiu per quatre anys. El portaveu sindical Brian Rothenberg va dir que les dues parts estaven d'acord només en el 2% del contracte. "Ens falta el 98%", ha assenyalat.

El president de l'Iran, Hassan Rohani, opina que els atacs d'aquest dissabte contra refineries d'Aràbia Saudita van ser efectuats pels rebels hutíes del Iemen en defensa pròpia, segons va declarar aquest dilluns en una roda de premsa a Ankara.

"Cada dia Iemen és bombardejat i població innocent és assassinada. Per tant, la gent del Iemen es va veure obligada a respondre a causa de l'afluència d'armes que entra a l'Aràbia Saudita diàriament i s'utilitza en la seva contra. La gent del Iemen es protegeix a ella mateixa dels atacs", va dir Rohani.

En nom del "progrés" i del creixement sense límits, s’ha instaurat de forma global a tot el planeta una manera de vida incompatible amb la vida mateixa, ja que no respecta ni els límits físics ni els equilibris naturals.

Les grans corporacions globals que el capitalisme va constituir des de fa moltes dècades ( OMC, OCDE, BM, FMI, G-8, G-20, etc) van servir i serveixen exclusivament per assegurar un model de comerç, un model d’explotació i un model de producció i distribució de mercaderies, que assegurin una taxa de guany per a les persones poderoses i riques d’aquest planeta i mai per satisfer les necessitats humanes de la immensa majoria de la població mundial.

Finalment, el govern de la Generalitat posa fil a l’agulla i pretén aprobar el proper mes d’octubre la Llei de contractes de serveis a les persones, més coneguda com a Llei Aragonés en homenatge al seu neoliberal impulsor. Aquesta llei és venuda com una millora de la situació actual en els processos de privatitzacions (li diuen externalitzacions) de serveis públics de tota mena. Ara bé, la realitat és una altra.

Sota el pretext de regularitzar els serveis d’atenció a les persones s’assenten les bases normatives per a l’externalització de més d’un centenar de serveis que es presten des dels àmbits de la sanitat, l’educació i els serveis socials, entre d’altres. Això voldria dir que serien empreses privades i no l’administració pública qui gestionarien molts més serveis bàsics dels que ja gestionen actualment.

A INDORCA no hi ha patró, és una empresa sota control obrer, una de les poques a Venezuela. Tot es decideix a l’assemblea formada per les 39 treballadores de la plantilla, en plena igualtat. A INDORCA tothom cobra exactament el mateix, treballi netejant, a l’administració o a planta, tingui el càrrec que tingui, porti trenta anys a l’empresa o acabi d’entrar. I la gestió econòmica és a la vista de totes en una gran pissarra, garant d’una transparència absoluta.

Amb tot, aquesta petita utopia podria semblar el resultat de l’empara d’un Estat socialista que distribueix la renta petrolera. Però Industrias del Orinoco C.A. (INDORCA) no rep cap ajuda de l’Estat. El control obrer és quelcom molt diferent de l’empresa nacionalitzada. Les conquestes d’aquestes treballadores son fruit de més de deu anys de lluita. Són el resultat d’una aventura que comença amb una progressiva desinversió i acomiadaments massius a l’empresa i que, amb el sindicalisme combatiu com a moment central, s’obre pas contra una justícia parcial, l’assetjament policial i mercenari i, encara que sembli impossible, més de tres anys i mig d’ocupació de la planta sense percebre un sou.

Ha passat un altre any i, malgrat les promeses d’alguns estaments polítics i socials de no haver- la de celebrar mai més en una Catalunya sotmesa a l’autonomisme, ja som immersos en la Diada de l’11 de setembre. Ara farà 2 anys que es va celebrar un referèndum d’autodeterminació en el qual Catalunya va poder decidir sobre la seva voluntat de seguir o no dins el Regne-Estat espanyol. Dos anys sense que cap de les organitzacions polítiques i socials que el van idear, liderar i desenvolupar hagin fet un sol pas per aplicar i construir el que el poble va decidir.

La CGT Lleida som una organització petita, minoritària i amb menys incidència política de la que voldríem. Som conscients que, tot i els diversos acords congressuals a favor del dret a decidir dels pobles, hi ha, lamentablement, fortes tensions internes en el debat sobre el territori català. Unes tensions que, segurament, van impedir que el posicionament de l’organització fos tant contundent com calia (al nostre parer). No és menys cert que la gestió de tota la fumata blanca plantejada pels gurus processistes no satisfeia, ni de bon tros, les demandes i exigències que com a organització de classe volem.

FSMQuim Boix
Secretari General de la UIS (Unió Internacional de Sindicats) de PiJ (Pensionistes i Jubilats) de la FSM
Responsable de la FSM a l’Estat Espanyol (excepte País Basc) i militant del PCPC

La FSM saluda aquesta gran manifestació pacífica y democràtica. La FSM ha defensat sempre el dret a l’autodeterminació, dret indiscutible i inalienable de tots els pobles del planeta. Per això estem aquí per a recolzar el dret d’autodeterminació del poble de Catalunya.

La FSM va ser la primera gran organització que va lluitar contra el colonialisme i per això la FSM va recolzar a tots els moviments d’alliberament dels pobles, en contra de l’opinió dels sindicats grocs i contra el capitalisme que espoliava a les colònies.

Avui, 11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, lluny d’anàlisis abstractes de suposats patriotes d’un i altre cantó, correspon analitzar quina és la situació en la que es troba el nostre poble, sostén real de Catalunya.

La realitat del nostre poble és que la pobresa està estesa per tot el territori. Que les condicions laborals, empitjorades de forma notable durant la crisi, cada cop són més lamentables pels treballadors i millors pels interessos dels empresaris. Que cada cop hi ha més multimilionaris mentre més famílies obreres no poden arribar a final de mes. Que els serveis públics segueixen empitjorant a base de retallades com les que ha fet el Govern de la Generalitat aquest estiu. Que l’especulació immobiliària és una xacra que provoca que els catalans haguem de destinar el 50% del salari per poder tenir un sostre, molts cops precari, on viure. Que la nostra economia depèn cada cop menys de la industria i cada cop més de sectors laboralment precaris com el turisme. Que 20000 alumnes començaran aquest curs estudiant en barracons. Que milers de joves no poden estudiar a la universitat per unes taxes universitàries absolutament prohibitives i, quan ho fan, moltes vegades han d’acabar fent pràctiques de franc a les empreses amb l’excusa de l’aprenentatge. En definitiva, que durant la època de recuperació de la crisi en cap cas s’estan revertint les agressions a la classe obrera si no que s’assenten en vistes de la propera crisi.

L’Espai Eines de País s’ha estrenat amb un bon ritme de visitants, que s’han interessat per les eines i estratègies de la lluita noviolenta.

450.000 persones ja s’han inscrit a la Diada 2019 – Objectiu Independència, i 1.300 busos es desplaçaran fins a Barcelona, xifres que per a la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, asseguren un “èxit” a la concentració de la tarda.

En les darreres setmanes la delinqüència a Barcelona ha estat un dels principals temes de portada de diaris i telenotícies. Diversos han estat els mitjans de comunicació i tornaveus que han col·laborat en promoure una sensació de por i inseguretat entre la població de la capital. Però a qui beneficia aquesta por? Quins resultats se’n volen treure?

No és la primera vegada, ni la darrera, que s’exalta la sensació d’inseguretat entre la població de Barcelona. Recordem que, quan a principis de segle es volia introduir l’Ordenança del Civisme, abans es va promoure des dels mitjans de comunicació i de manera concertada l’augment del “botellón”. I, quelcom que a Barcelona era bastant insignificant, en un estiu va convertir-se en la nova moda. Dos districtes van ser els més afectats tant per les notícies com per l’Ordenança: Gràcia i Ciutat Vella. Des de llavors en aquests dos districtes ha augmentat el turisme i l’especulació urbanística. La patronal ha guanyat i el veïnat no para d’emigrar.

Comunistes de Catalunya11s. Per la llibertat de les preses i presos polítics. Per la República Catalana. Per la justícia social.  

L'11 de setembre d'enguany se situa a les portes de la sentència del judici contra dirigents independentistes, que voldrà ser un càstig a la mobilització i a totes les persones que es van moure per votar en un referèndum d'autodeterminació. Un càstig que serà un toc d'atenció, també, contra tots aquells moviments que vulguin superar el règim polític, social i econòmic imperant a Espanya. Aquesta sentència, a la vegada, obrirà una nova etapa a la qual cal donar una resposta pensada en la defensa dels drets civils i polítics per als anys vinents, i en aixecar un mur contra la involució en llibertats i drets socials. De com s'encari la nova etapa dependrà el futur.

Novament aquest 11 de setembre la CGT de Catalunya, en compliment dels seus acords congressuals, mostra el seu suport a l’autodeterminació del poble català, així com la de tots els territoris on les persones decideixin quin vol que sigui el seu futur. Des de les muntanyes i planures de Rojava a la selva de Chiapas, als carrers d’Exarchia, centres socials alliberats, col·lectius, sindicats autònoms o, en general, qualsevol espai petit o gran que sigui arrencat de les urpes dels estats i el capital.

Per l’anarcosindicalisme, i en general el moviment llibertari, l’autodeterminació tant individual com col·lectiva no ha de tenir cap altre límit que la solidaritat, la igualtat i la llibertat. Mai no podrem decidir en llibertat real sense alliberar-nos del criminal sistema capitalista que ens manté dominats i sotmesos a regles que no són les nostres. Ni tampoc volem viure en cap nou món que no es construeixi sota la referència d’una estricta solidaritat i cooperació humana.

Per Esquerra Unida i Alternativa l’Onze de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya, és una jornada de mobilització per l’avenç dels drets nacionals i socials del poble de Catalunya. Aquest 11 de setembre una gran part d’aquest poble tornarà a ocupar els carrers per mostrar el seu rebuig a un judici polític, i a les portes de la sentència, amb la que l’Estat Espanyol vol emmudir la voluntat majoritària d’exercir el dret a l’autodeterminació.

Convocatòria: 16.00 hores a la Plaça Espanya (Torres Venecianes). Acte amb les intervencions d’Enric LLoret- PCPC i Quim Boix-FSM.

“Fem la República Catalana”, consigna aglutinadora de la manifestació de l’11 de setembre de 2018, compareix ara, escanyolida, sense cap concreció, només és una soflama per a mitigar la depressió de l’imaginari col·lectiu. La frustració és profunda en el conglomerat independentista. La tàctica de masses per a envestir contra la sòlida muralla de l’Estat Monàrquic ja no és útil i les vagues (convocades sense participació real del moviment obrer) no són necessàries. Estem en un context de marxa enrere, d’acceptació d’un fracàs, no ser capaços de sumar les forces necessàries per a tombar el règim. La conjuntura obliga a aterrar en la realitat objectiva i tornar una altra vegada a l’espai autonomista, els pactes postelectorals així ho indiquen (PSC i Junts per Catalunya consumen el seu pacte en la Diputació de Barcelona. Núria Marín, nova presidenta socialista de la institució amb els vots dels neo convergents). Es pacta amb les forces que van donar suport al 155, Partits titllats de carcellers.

La voluntat de les Assemblees Exteriors és informar en l’àmbit internacional sobre el procés polític que viu Catalunya i denunciar les violacions de drets comeses per l’Estat espanyol contra el moviment independentista català.

Les Assemblees Exteriors ja han començat a mobilitzar-se amb motiu de la Diada 2019. Les concentracions i actes a l’exterior, que s’allargaran fins al 15 de setembre, busquen informar sobre la voluntat d’autodeterminació del poble català i denunciar les violacions de llibertats que el govern espanyol ha infligit recentment, en especial en l’advent de les sentències del Tribunal Suprem.

El líder del PCdoB a la Cambra de Diputats, el diputat Daniel Almeida (BA), va dir que el moment polític demana unitat per evitar que Bolsonaro continuï destruint el país. "En cap moment de la història, la sobirania nacional ha estat tan amenaçada", va dir.

"El govern actual està intentant conduir el Brasil en un procés de sometiment per acceptar tot allò que els Estats Units determinin", va afegir. Daniel va dir el discurs de Bolsonaro dimarts, quan va demanar a la gent que assistís a les festes del 7 de setembre vestida de verd i groc per "mostrar al món" que "l'Amazones és nostre", s'oposa a pràctica governamental.

"Demanar als brasilers que vagin de verd i groc, quan el seu projecte és lliurar la sobirania, no té cap sentit. No enganxa. Aquest eslògan que intenta elevar no s'adequa al seu comportament i acció", va dir. El líder va apuntar que a Jair Bolsonaro podria sortir-li malament, com a Fernando Collor el 1992. Aquell any, el llavors president va fer una crida la població brasilera per sortir als carrers de color verd i groc el 7 de setembre. Però la gent es vestia de negre i demanava la seva detenció.

"Ja ho vam veure allà mateix. Un president que va fer polítiques contra el Brasil, una onada de privatitzacions que va conduir el país al caos, va fer aquesta crida també. I la gent es va pintar la cara de color verd i groc i va sortir als carrers de negre", va recordar. Daniel Almeida va assenyalar que, a mesura que el Brasil s'enfonsa en una crisi sense precedents, els Estats Units adopten una posició altament ofensiva cap al país, i afegí que "mai un govern brasiler s'ha obert al que determina l'imperi".

"Així, estan cedint el nostre Amazones a l'acció de la mineria, la crema i l'agricultura. Es venen empreses de propietat estatal. No hem de vendre, rendir les nostres empreses estatals contra tot el que està passant al món". També va mencionar el col·lapse de l'economia i els atacs als treballadors. "L'economia està estancada, no creix. Els treballadors es veuen minats, violats amb la pèrdua de drets, amb un treball intermitent, fet que comporta un augment de la precarietat, amb la reforma de la Seguretat Social. La taxa d'accidents laborals només creix", va dir.

"Les retallades en educació, que s'estan fent, comprometen el futur del país. Quan no inverteixes en investigació, tecnologia i beques aquells que abandonen la formació inicial no pots construir a favor del Brasil. Som aquí i en defensa de la sobirania ", va dir Almeida, durant un acte suprapartidista, que va culminar amb el llançament del Front Parlamentari Conjunt en Defensa de la Sobirania Nacional.

Font: PCdoB

Font:

realitat

Bombardejos i tirotejos terroritzen als ciutadans, franctiradors ataquen la població civil. "No hi ha cap lloc segur per viure al Iemen", asseguren els experts.

Els EUA, Regne Unit i França podrien ser còmplices de crims de guerra al Iemen, en armar els membres de la coalició liderada per Aràbia Saudita, sosté un informe de l'ONU.

"Certs Estats són coneguts per subministrar armes [per la coalició liderada per Riad]. Això inclou als EUA, Regne Unit i França", ha afirmat Charles Garraway, membre del grup d'experts creat pel Consell de Drets Humans de l'ONU per Iemen, en un informe presentat aquesta setmana.

Aquesta setmana, el departament d’Economia ha convocat una ronda de contactes amb els grups parlamentaris per presentar els primers números del pressupost de l’exercici 2020. A l’espera del lliurament del contingut exacte i les xifres concretes del projecte de pressupostos de la Generalitat, la CUP-CC valora, després de la reunió d’aquesta tarda, que “els pressupostos són continuistes i insuficients i no suposen un canvi de tendència als que el Govern va anunciar l’any passat”.

El mes d’agost de 2019 deixa una xifra de 371.418 persones registrades com a aturades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), el que significa una reducció interanual del 2,4% (9.300 aturats i aturades registrats menys que fa un any). A Espanya són 3.065.804 les persones que romanen desocupades, amb una reducció del 3,7%.

Respecte el mes anterior, l’atur registrat presenta un augment de 12.588 persones aturades (3,5%). La població menor de 25 anys registra un augment de 367 joves sense feina (1,6%) respecte l’any anterior i fa que a Catalunya hi hagi un total de 23.922 joves que cerquen feina sense èxit. Respecte el juliol, l’augment de joves desocupats és del 2,6% i més de 600 joves sense feina.

El nou ambaixador dels EUA a Mèxic, Christopher Landau, va criticar el passat diumenge en un tuit a la mundialment coneguda pintora mexicana Frida Kahlo per haver estat comunista i va desencadenar amb això una agra polèmica a la Xarxa.

«A la casa de Frida Kahlo. Admiro el seu esperit lliure i bohemi, i amb raó s'ha convertit en icona de Mèxic en el món sencer», comença el tuit en què apareix retratat amb un 'selfie' al costat de la casa de qui va ser dona del muralista Diego Rivera. «El que no entenc és la seva evident passió pel marxisme/leninisme/estalinisme», continua el missatge, que conclou amb la següent pregunta: «¿No va saber dels horrors comesos en nom d'aquesta ideologia?».

Explotació màxima, pràcticament esclavatge, és la realitat que viuen els treballadors i treballadores de les cooperatives agrícoles del Pla de Lleida. A la cooperativa de Térmens, de l’empresa Actel, hi ha dos torns de treball, matí i tarda. En el torn de tarda, mai hi ha un horari de finalització de la jornada, s’allarga, sempre que l’empresa ho necessiti. Algun dissabte d’aquest mes d’agost, van acabar a les 6 de la matinada. Cal afegir el tracte despòtic, amb crits, insults i amenaces a les treballadores i treballadors per part dels encarregats/encarregades de l’empresa. Dos membres de seguretat, passen el temps donant voltes per dins de l’empresa intimidant als treballadors, perquè no baixin el ritme de treball. El benefici de l’empresa és sagrat.

El ministre de relacions Exteriors de Veneçuela, Jorge Arreaza, va informar aquest dissabte que presentarà davant l'Organització de Nacions Unides (ONU) proves demostratives de la implicació del Govern de Colòmbia en els frustrats atemptats realitzats recentment contra institucions veneçolanes.

Arreaza, refereix Telesur, va ratificar les declaracions de la vicepresidenta, Delcy Rodríguez, que va denunciar a la xarxa social Twitter que el president colombià, Iván Duque, afavoreix bandes armades per desestabilitzar a la nació veneçolana.

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.