06 | 12 | 2019

L’empresa General Cable ha anunciat el tancament de les seves dues plantes a Manlleu i Montcada i Reixac. L’afectació d’aquest ERO recaurà sobre unes 600 persones treballadores en ambdues plantes i concretament més de 300 a Manlleu. Aquesta decisió patronal tindrà un gran afectació a la nostra comarca, tant a les treballadores afectades com a la gran quantitat de famílies a les quals recaurà aquesta trista notícia. Un cop més les empreses prenen aquest tipus de decisions a l’esquena de la classe treballadora sense pensar en el gran mal que causaran i només pensant en els seus guanys. La globalització del sistema econòmic causa aquest tipus d’estralls mentre la societat de consum mira a una altra banda.

Foto: realitatFoto: realitatComunistes de Catalunya i la Joventut Comunista de Catalunya van participar a la manifestació del passat divendres a Barcelona contra el canvi climàtic, rere una gran pancarta amb el lema: "Salvem el planeta del capitalisme". El bloc roig també portava pancartes recordant que "red is the new green".  

La CUP ha decidit impulsar una candidatura pròpia a les properes eleccions espanyoles del 10 de novembre, avui en Consell Polític extraordinari. Aquesta decisió és el resultat d’un debat afrontat pel conjunt de la militància per donar resposta a un context d’excepcionalitat democràtica marcat per la repressió i la criminalització de l’independentisme i per la reiterada vulneració de drets civils i socials per part de l’estat espanyol. 

El 74 període de sessions de l'Assemblea General de l'Organització de Nacions Unides ha arrencat aquesta setmana. Les primeres intervencions han posat en evidència la polarització internacional entre els EUA i els seus aliats i un número creixent d'Estats. El discurs de Donald Trump va estar centrat en atacar el socialisme.

El president brasiler Jair Bolsonaro, vassall dels EUA, va iniciar les intervencions d'aquest període de sessions i va assegurar que és una fal·làcia dir que la Amazònia pertany a la Humanitat, i va defensar la plena sobirania del Brasil sobre la selva tropical, en la seva participació en el debat general del 74 Període de Sessions de l'Assemblea General de Nacions Unides (ONU) a Nova York.

cupDenunciem la criminalització de la dissidència, la construcció de relats ficticis i la voluntat d’inocular la por entre la població. Quan queden pocs dies pel segon aniversari de l’1O i la més que problable publicació de les sentències del judici del Tribunal Suprem, l’Estat espanyol torna a treure’s la careta i mostrar la seva autèntica columna vertebral: la negació de drets.

Avui més que mai subratllem que renunciar a objectius polítics no ens allunya de la repressió. És per això que fem una crida a la mobilització: solidària contra la repressió, però també activa i a l’ofensiva en defensa dels nostres drets. Avançar és l’única manera de no retrocedir.

Foto: realitatFoto: realitatNou persones vinculades als CDR han estat detingudes aquest 23 de setembre a diversos indrets del Vallès Occidental i Oriental i de la comarca d'Osona, acusades de terrorisme. Amb aquestes detencions, l'Estat incrementa la repressió sobre el moviment sobiranista a pocs dies de l'aniversari de l'1 d'octubre i de la sentència del judici als Presos Polítics catalans.

La Fiscalia ha assegurat en una nota tenir la "certesa" que els detinguts pretenien atemptar entre l'1 d'octubre i la data en què es produeixi la sentència sobre el procés independentista català que va tenir lloc a la tardor de 2017, ques'espera que sigui aviat. El Ministeri públic explica en el comunicat, el títol és 'Neutralització acció i grup terrorista d'índole secessionista català', que amb aquestes detencions s'ha pretès "avortar" uns "projectes terroristes amb fins secessionistes" que podrien haver causat "danys irreparables a causa de l'avançat dels preparatius", segons informava Europa Press.

El 8 de Març (23 de Febrer segons el calendari de l'imperi Rus de l'època) dia internacional de la dona, dones obreres van sortir a manifestar-se pels carrers de Petrograd al crit de, "Volem Pa i a baix el zar" donant "el tret de sortida" a la que seria coneguda com la Revolució de Febrer a Rússia. Més de 90.000 obreres i obrers van participar en aquella manifestació aquell dia. Des d'un bon començament es va veure que les dones jugarien un paper destacable en aquella insurrecció popular contra l'autocràcia. De fet, aquest paper va agafar tota la seva rellevància després de la Revolució Bolxevic d'Octubre, quan es va proclamar la igualtat absoluta entre els homes i les dones respecte als drets civils a la República Soviètica de Rússia i totes les altres Repúbliques que conformarien l'URSS. Com va dir Lenin, "El Proletariat no podrà arribar a emancipar-se completament sense haver conquistat la llibertat completa per les dones."

La majoria del Parlament Europeu va aprovar, el passat 19 de setembre, una resolució que constitueix una nova peça en l'estratègia de revisionisme històric promogut per la Unió Europea. El text aprovat promou la visió més reaccionària i falsificacions sobre la història contemporània, en una deplorable i contínua temptativa d'equiparar feixisme i comunisme, minimitzant i justificant els crims del nazi-feixisme i silenciant la connivència de les grans potències – com el Regne Unit o França- que van obrir el camí a l'inici de la Segona Guerra Mundial, amb l'esperança d'empènyer les hordes nazis contra l'URSS, amb uns immensos costos humans i materials per a la Unió Soviètica, que cap altre país va suportar.

El secretari general de les Nacions Unides (ONU), Antonio Guterres, va confirmar que els Estats de l'Assemblea General i del Consell de Seguretat reconeixen al president Nicolás Maduro com a mandatari constitucional i legítim de Veneçuela.

A través del seu portaveu, Stephane Dujarric, el funcionari va rebutjar posicionar-se a favor dels interessos del diputat de l'Assemblea Nacional (AN) en desacatament, Joan Guaidó, que es va autoproclamar «president encarregat» en un acte inconstitucional el passat 23 de gener.

Aquests dies ha començat la setmana de lluita contra el canvi climàtic, contra l’emissió de gasos hivernacle a l’atmosfera i en definitiva contra la destrucció constant d’aquest, el nostre planeta, la terra. Les protestes finalitzaran amb una gran mobilització a escala global el pròxim 27 de setembre, que esperem que sigui un clam clar contra la bogeria autodestructiva en la qual el capitalisme global ens té abocats. Des del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, volem apuntar diverses consideracions sobre el tema.

No podem deixar que les empreses que fa anys que contaminen i destrueixen el planeta, ara liderin la «revolució verda». Els cotxes híbrids, els mòbils i les apps Eco, les elèctriques sostenibles, són la falàcia del capitalisme verd, no són la solució. No es pot créixer il·limitadament en un planeta finit, això és el que no volen acceptar. És el que es coneix com a greenwashing o el rentat de cara del capitalisme verd.

Avui ens hem despertat amb la fortor d’un nou muntatge policial embrutant l’aire. La Guàrdia Civil ha realitzat, fins el moment, 9 detencions sota el qualificatiu de ‘preparació d’actes terroristes’ seguint un guió que recorda inevitablement altres operacions semblants. Els noms es succeeixen: Dixan, Pandora, Piñata, Ice i un llarg etcètera on l’objectiu a criminalitzar és exposat davant els mitjans, amb ‘proves’ construïdes, ridícules o directament inexistents que queden en la retina de la població per legitimar la posterior repressió o l’extensió de la por a l’estat.

D’aquest tipus de cerimònies d’expiació participen tots els cossos repressius, Guàrdia Civil, Mossos d’esquadra, Policia Nacional, Guàrdia Urbana. Depenent del moment que li convingui al poder, una vegada ens toca als i les llibertàries, altres a independentistes, musulmans o manters.

TOT PER A LA CLASSE OBRERA!

El passat dissabte 14 de setembre a les 18h, els comunistes del PCPC i la Joventut-PCPC (J-PCPC) organitzats a la cèl·lula del Vallès Oriental i Occidental, vam celebrar al local Anònims la nostra jornada de presentació pública, consistent en el passi de la pel·lícula “El joven Karl Marx” i un posterior debat amb el públic assistent sobre la necessitat (o no) d’organitzar-se al Partit Comunista.

El fiscal general de Veneçuela, Tarek William Saab, ha mostrat noves fotos de Joan Guaidó amb altres membres de la banda narcoparamilitar 'Los Rastrojos'.  

En una de les dues noves fotos, preses el passat febrer, es veu el colpista Guaidó abraçat per Jonathan Orlando Zambrano García, àlies 'patrón Pobre', un integrant de la banda 'Los Rastrojos', que opera a la frontera entre Colòmbia i Veneçuela.

Els líders de la llista conjunta d'esquerres van manifestar una profunda satisfacció la nit del dimarts, 17 de setembre, pels resultats provisionals de les eleccions del 22è Knesset. Han anunciat que es reuniran els pròxims dies per decidir quines seran les seves propostes.

Els activistes de la llista conjunta MK i molts activistes Hadash i del Partit Comunista d'Israel també van dir que estan encantats que el primer ministre d'extrema dreta Benjamin Netanyahu sembli no tenir la majoria per formar una coalició. "Tornem a ser el tercer partit més gran del Knesset", va dir el cap de llista conjunta, Hadash MK Ayman Odeh, i va expressar la seva esperança que "l'època de Netanyahu s'hagi acabat i ara haurà de tornar a casa o a la presó". Odeh va coincidir amb els observadors que, si els resultats finals coincideixen efectivament amb les enquestes de sortida, els electors àrabs hauran "impedit que Netanyahu formés un govern".

Abans semblava que fos una paraula proscrita. En canvi ara, “presos polítics” (curiosament no es diu massa “preses polítiques”) ho sentim cada dia vàries vegades. A través d’alguns mitjans, tertúlia rere tertúlia, s’està creant un cert consens entorn la paraula i, ja sigui per simpatia o per antipatia, es vincula a 8 persones molt específiques. Ja sabeu de què parlo.

En aquesta conjuntura, nosaltres els i les llibertàries tenim una situació molt complexa. Per una banda, ens sentim empesos a denunciar la brutalitat de l’Estat. Sempre ho hem fet, independentment de l’adjectiu que acompanyés a aquest estat (català, espanyol o el que fos). Per l’altra, és innegable que no podem veure com a propers ni amb simpatia polítics que en el passat ens han reprimit directament, ens han privatitzat els serveis públics i, en definitiva, han sigut instruments de l’estat capitalista. Mala peça al teler, és innegable. Però en la mesura en que no tenim la capacitat de modelar la realitat al nostre gust (ja voldríem), és inevitable que constantment ens haguem d’anar movent en situacions incòmodes i on és difícil posicionar-nos-hi sense cap contradicció. Això no és nou, ens ha passat reiteradament i penso que sempre és sa intentar analitzar pausadament on ens trobem i debatre com mirem de respondre a aquesta realitat. Perquè, en definitiva, volem ser part d’aquesta realitat i canviar-la. El contrari seria com ser figures d’un museu de cera, pulcres però immòbils i inservibles. Miro, doncs, de compartir algunes reflexions pensant en un futur proper.

Demà dijous 19 de setembre els investigadors en formació de la Universitat de Barcelona estan cridats a la vaga, enregistrada per la COS UB i la CGT, per reclamar l’aplicació de l’EPIF.  La Universitat de Barcelona es nega a aplicar la prorroga del quart any sobre figures precaritzades amb poques perspectives de futur i que acumulen endarreriments salarials des del març. En aquest sentit en adherim a totes les demandes que l’assemblea de doctorands en lluita reclama, i exigim a la Universitat de Barcelona que compleixi les seves obligacions.

Les forces sobiranistes progressistes van presentar ahir, 17 de setembre, al Col·legi de Periodistes la Convenció Republicana que se celebrarà el 14 de desembre d'enguany amb l'objectiu de teixir una estratègia unitària per als propers anys. Entre els partits polítics i les entitats social que han confirmat la seva participació a la convenció, hi destaquen: MES-Moviment d'Esquerres, Poble Lliure, ERC, Sobiranistes, Òmnium Cultural, EUiA, Avancem, Pirates, Som Alternativa, Comunistes de Catalunya, L'Aurora, La Crida, Acord d'Esquerres per la República Catalana, Acció per la República, Joventuts d’Esquerra Republicana (JERC), Joventut Comunista de Catalunya (JCC) i la Fundació l'Alternativa.

El control econòmic al que els equips d’atenció primària (EAP) estem sotmesos és pervers. Amb la complicitat dels grans sindicats i l’excusa de l’estafa anomenada crisi la directiva de l’ICS aplica sobre les treballadores eines de control amb criteris purament economicistes. Així mateix malgrat estar demostrat que els incentius econòmics no tenen un efecte motivador en les professions sanitàries ens prometen complements salarials si complim al cap de l’any determitats indicadors.

Un cas concret per entendre el drama del xantatge: la setmana passada un EAP de Barcelona va rebre la notícia que se li ordenava prescindir de 9 treballadores per haver fet una «mala gestió». Analitzat el cas podem afirmar que aquesta “mala gestió” ha estat “haver gastat més diners dels assignats” en contractar personal substitut.

La CUP inicia el procés de renovació del nou Secretariat Nacional, tal i com es va aprovar a l’Assemblea Nacional celebrada el passat 14 de juliol a Celrà, amb la creació de l’Equip 50/60, que s’encarregarà d’elaborar una candidatura col·lectiva per a presentar a les eleccions internes per a escollir un nou secretariat.

Com a acord polític de l’Assemblea Nacional de Celrà, el Secretariat Nacional de la CUP ha iniciat el procediment per la creació de l’Equip 50/60, un òrgan col·legiat que tindrà com a objectiu desenvolupar un pla de treball estratègic, organitzatiu i comunicatiu a partir dels compromisos adquirits a l’assemblea i també d’elaborar una proposta de candidatura col·lectiva per a presentar al procés d’elecció d’un nou Secretariat Nacional, així com la conformació de futurs nous equips de l’estructura nacional. Per aquest motiu, el Secretariat Nacional també inicia el procés de renovació de l’equip que actualment el conforma.

Gairebé 50.000 membres del sindicat United Acte Workers es van declarar en vaga, paralitzant almenys 50 fàbriques i magatzems de General Motors. Aquesta acció suposa la primera aturada d'aquest gremi contra el fabricant més gran automotriu dels Estats Units en més d'una dècada.

Els treballadors van sortir de les fàbriques poc després de la mitjanit arran la disputa al voltant d'un nou contracte col·lectiu per quatre anys. El portaveu sindical Brian Rothenberg va dir que les dues parts estaven d'acord només en el 2% del contracte. "Ens falta el 98%", ha assenyalat.

El president de l'Iran, Hassan Rohani, opina que els atacs d'aquest dissabte contra refineries d'Aràbia Saudita van ser efectuats pels rebels hutíes del Iemen en defensa pròpia, segons va declarar aquest dilluns en una roda de premsa a Ankara.

"Cada dia Iemen és bombardejat i població innocent és assassinada. Per tant, la gent del Iemen es va veure obligada a respondre a causa de l'afluència d'armes que entra a l'Aràbia Saudita diàriament i s'utilitza en la seva contra. La gent del Iemen es protegeix a ella mateixa dels atacs", va dir Rohani.

En nom del "progrés" i del creixement sense límits, s’ha instaurat de forma global a tot el planeta una manera de vida incompatible amb la vida mateixa, ja que no respecta ni els límits físics ni els equilibris naturals.

Les grans corporacions globals que el capitalisme va constituir des de fa moltes dècades ( OMC, OCDE, BM, FMI, G-8, G-20, etc) van servir i serveixen exclusivament per assegurar un model de comerç, un model d’explotació i un model de producció i distribució de mercaderies, que assegurin una taxa de guany per a les persones poderoses i riques d’aquest planeta i mai per satisfer les necessitats humanes de la immensa majoria de la població mundial.

Finalment, el govern de la Generalitat posa fil a l’agulla i pretén aprobar el proper mes d’octubre la Llei de contractes de serveis a les persones, més coneguda com a Llei Aragonés en homenatge al seu neoliberal impulsor. Aquesta llei és venuda com una millora de la situació actual en els processos de privatitzacions (li diuen externalitzacions) de serveis públics de tota mena. Ara bé, la realitat és una altra.

Sota el pretext de regularitzar els serveis d’atenció a les persones s’assenten les bases normatives per a l’externalització de més d’un centenar de serveis que es presten des dels àmbits de la sanitat, l’educació i els serveis socials, entre d’altres. Això voldria dir que serien empreses privades i no l’administració pública qui gestionarien molts més serveis bàsics dels que ja gestionen actualment.

A INDORCA no hi ha patró, és una empresa sota control obrer, una de les poques a Venezuela. Tot es decideix a l’assemblea formada per les 39 treballadores de la plantilla, en plena igualtat. A INDORCA tothom cobra exactament el mateix, treballi netejant, a l’administració o a planta, tingui el càrrec que tingui, porti trenta anys a l’empresa o acabi d’entrar. I la gestió econòmica és a la vista de totes en una gran pissarra, garant d’una transparència absoluta.

Amb tot, aquesta petita utopia podria semblar el resultat de l’empara d’un Estat socialista que distribueix la renta petrolera. Però Industrias del Orinoco C.A. (INDORCA) no rep cap ajuda de l’Estat. El control obrer és quelcom molt diferent de l’empresa nacionalitzada. Les conquestes d’aquestes treballadores son fruit de més de deu anys de lluita. Són el resultat d’una aventura que comença amb una progressiva desinversió i acomiadaments massius a l’empresa i que, amb el sindicalisme combatiu com a moment central, s’obre pas contra una justícia parcial, l’assetjament policial i mercenari i, encara que sembli impossible, més de tres anys i mig d’ocupació de la planta sense percebre un sou.

Ha passat un altre any i, malgrat les promeses d’alguns estaments polítics i socials de no haver- la de celebrar mai més en una Catalunya sotmesa a l’autonomisme, ja som immersos en la Diada de l’11 de setembre. Ara farà 2 anys que es va celebrar un referèndum d’autodeterminació en el qual Catalunya va poder decidir sobre la seva voluntat de seguir o no dins el Regne-Estat espanyol. Dos anys sense que cap de les organitzacions polítiques i socials que el van idear, liderar i desenvolupar hagin fet un sol pas per aplicar i construir el que el poble va decidir.

La CGT Lleida som una organització petita, minoritària i amb menys incidència política de la que voldríem. Som conscients que, tot i els diversos acords congressuals a favor del dret a decidir dels pobles, hi ha, lamentablement, fortes tensions internes en el debat sobre el territori català. Unes tensions que, segurament, van impedir que el posicionament de l’organització fos tant contundent com calia (al nostre parer). No és menys cert que la gestió de tota la fumata blanca plantejada pels gurus processistes no satisfeia, ni de bon tros, les demandes i exigències que com a organització de classe volem.

FSMQuim Boix
Secretari General de la UIS (Unió Internacional de Sindicats) de PiJ (Pensionistes i Jubilats) de la FSM
Responsable de la FSM a l’Estat Espanyol (excepte País Basc) i militant del PCPC

La FSM saluda aquesta gran manifestació pacífica y democràtica. La FSM ha defensat sempre el dret a l’autodeterminació, dret indiscutible i inalienable de tots els pobles del planeta. Per això estem aquí per a recolzar el dret d’autodeterminació del poble de Catalunya.

La FSM va ser la primera gran organització que va lluitar contra el colonialisme i per això la FSM va recolzar a tots els moviments d’alliberament dels pobles, en contra de l’opinió dels sindicats grocs i contra el capitalisme que espoliava a les colònies.

Avui, 11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, lluny d’anàlisis abstractes de suposats patriotes d’un i altre cantó, correspon analitzar quina és la situació en la que es troba el nostre poble, sostén real de Catalunya.

La realitat del nostre poble és que la pobresa està estesa per tot el territori. Que les condicions laborals, empitjorades de forma notable durant la crisi, cada cop són més lamentables pels treballadors i millors pels interessos dels empresaris. Que cada cop hi ha més multimilionaris mentre més famílies obreres no poden arribar a final de mes. Que els serveis públics segueixen empitjorant a base de retallades com les que ha fet el Govern de la Generalitat aquest estiu. Que l’especulació immobiliària és una xacra que provoca que els catalans haguem de destinar el 50% del salari per poder tenir un sostre, molts cops precari, on viure. Que la nostra economia depèn cada cop menys de la industria i cada cop més de sectors laboralment precaris com el turisme. Que 20000 alumnes començaran aquest curs estudiant en barracons. Que milers de joves no poden estudiar a la universitat per unes taxes universitàries absolutament prohibitives i, quan ho fan, moltes vegades han d’acabar fent pràctiques de franc a les empreses amb l’excusa de l’aprenentatge. En definitiva, que durant la època de recuperació de la crisi en cap cas s’estan revertint les agressions a la classe obrera si no que s’assenten en vistes de la propera crisi.

L’Espai Eines de País s’ha estrenat amb un bon ritme de visitants, que s’han interessat per les eines i estratègies de la lluita noviolenta.

450.000 persones ja s’han inscrit a la Diada 2019 – Objectiu Independència, i 1.300 busos es desplaçaran fins a Barcelona, xifres que per a la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, asseguren un “èxit” a la concentració de la tarda.

En les darreres setmanes la delinqüència a Barcelona ha estat un dels principals temes de portada de diaris i telenotícies. Diversos han estat els mitjans de comunicació i tornaveus que han col·laborat en promoure una sensació de por i inseguretat entre la població de la capital. Però a qui beneficia aquesta por? Quins resultats se’n volen treure?

No és la primera vegada, ni la darrera, que s’exalta la sensació d’inseguretat entre la població de Barcelona. Recordem que, quan a principis de segle es volia introduir l’Ordenança del Civisme, abans es va promoure des dels mitjans de comunicació i de manera concertada l’augment del “botellón”. I, quelcom que a Barcelona era bastant insignificant, en un estiu va convertir-se en la nova moda. Dos districtes van ser els més afectats tant per les notícies com per l’Ordenança: Gràcia i Ciutat Vella. Des de llavors en aquests dos districtes ha augmentat el turisme i l’especulació urbanística. La patronal ha guanyat i el veïnat no para d’emigrar.

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.