• La Intersindical-CSC s’adreça a la consellera de Salut

    Considerem inadmissible tornar a posar en risc als professionals del sector sanitari davant situacions tan greus com les viscudes fins al moment. La manca d’equips de protecció i de proves diagnostiques van contribuir a l’alta taxa de contagis dels professionals del sector sanitari.

  • Grans supermercats i distribuïdors, entitats financeres i multinacionals, ens porten a la misèria

    L’especulació en productes de primera necessitat, l’impagament dels ERTO i d’ajudes socials, la falta de mitjans i polítiques reals contra l’explotació, els nous focus i desenvolupament de la Covid-19, el mal anomenat Fons Europeu de Reconstrucció… No fan més que augmentar les desigualtats i la misèria de la classe treballadora al nostre país, arreu d’Europa i del món.

    Els especuladors de tot pèl, des de grans distribuïdores, fins a grans companyies financeres multinacionals (o algunes també molt «patriòtiques»), una vegada més, se n’aprofiten de la pandèmia de coronavirus per fer créixer molt més encara els seus beneficis.

  • La Intersindical-CSC en contra a la cènsura prèvia de la cultura com a mesura contra la Covid-19

    Des de la Intersindical-CSC denunciem la “censura prèvia” que viu el món professional de la cultura com a mesura preventiva per a lluitar contra la Covid-19 i el greu perjudici que això provoca a les persones treballadores d’un sector que va més enllà de les grans estrelles de la cultura i l’espectacle, la majoria de treballadores i treballadors del sector viuen de manera precària i amb contractes temporals relacionats amb la viabilitat dels projectes culturals.

  • Una mirada post-COVID-19

    La crisi de la COVID-19, la seva immediata dimensió d'alarma sanitària, i la posterior crisi econòmica i social que està provocant, accelera les percepcions i les evidències que l'etapa de globalització neoliberal que el capitalisme desenvolupa ha entrat en contradicció amb la mateixa existència de la vida humana al planeta.

    Ja teníem signes anteriors d'alarma, de fet aquesta no és la primera crisi sanitària que succeeix. Als continents asiàtic i africà s'havien produït episodis preocupants derivats de mutacions sorprenents de virus que passaven d'animals a éssers humans, a conseqüència dels canvis produïts en ecosistemes que en dècades anteriors mantenien equilibris precaris però que en els darrers temps el canvi climàtic i les alteracions diverses que aquest provoca, els havien desestabilitzat de formes definitiva. La diferència és que la COVID-19 ha fet el camí invers, d'Àsia a Europa i Amèrica, segons sembla.

  • El turisme com a farsa

    Durant els dies de confinament viscuts a conseqüència de l'Estat d'Alarma, els carrers de moltes ciutats i pobles s'han vist desproveïdes d'una presència habitual: els turistes. En el cas de la capital de Catalunya, obstinada des de fa dècades a esdevenir una Copacabana barcelonesa, tal com deixà dit l'alcalde franquista Josep Maria de Porcioles, l'efecte de veure el seu entramat urbà buit de visitants ha estat encara més impactant, si cal.

  • No som herois/heroïnes, som professionals

    Agraïm els aplaudiments que tots els dies ens ha brindat la ciutadania a les 20h, però això no soluciona la situació de precarització dels nostres llocs de treball.

    En roda de premsa, el vicepresident del govern de la Generalitat, Pere Aragonés, la portaveu Mertixell Budó i la consellera de Salut, Alba Vergés han explicat les gratificacions, per a tot el personal que treballa en sanitat, aniran dels 350 als 1.300 euros en una única paga a rebre aquest agost, en funció de la categoria professional i l’exposició a la malaltia. Els treballadors de residències rebran una paga estàndard de 900 euros.

  • Ingrés Mínim Vital, la gestió i el pagament NO pot ser un altre nyap més

    Som conscients de la necessitat de la implantació de l’Ingrés Mínim Vital amb la màxima rapidesa ja que va dirigida als més vulnerables de la societat. També la resta de prestacions que gestiona l’INSS ha de recuperar el ritme anterior a la declaració de l’Estat d’Alarma. Però només treballant una part de la plantilla i privatitzant-ho a TRAGSA en lloc de reforçar l’INSS, és un fracàs anunciat. Tampoc el pla de l’administració d’incorporar al seu lloc de treball, sense atenció al públic, gradualment del 40% al 70%, de la plantilla continua sent suficient per a garantir la prestació del servei públic

  • Declaració de solidaritat amb el poble dels Estats Units d’Amèrica

    comunistaEls partits comunistes i obrers expressem la nostra solidaritat amb la classe obrera multinacional dels EUA i amb el poble nord-americà que es troba als carrers mobilitzat contra el racisme, la repressió, l’atur i altres problemes aguts causats pel sistema capitalista d'explotació.

    L'assassinat de George Floyd no és una excepció, és la regla de la política racista, contra afroamericans, llatins, i migrants d'altres nacionalitats. De la mateixa manera s'enfronta el sistema d'explotació contra el conjunt de la classe obrera, com el demostra la pandèmia del Covid-19, que actualment és de més de dos milions de contagis, i gairebé 113,000 morts, on moltes vides van poder ser salvades, però un sistema de salut privatitzat va resultar perillós perquè el seu criteri és el guany capitalista.

  • Fracassa el pla de reobertura: Els centres educatius no són pàrquings!

    El Pla de reobertura de centres en fase 2 ha caigut a trossos des del moment en que ha volgut passar de ser una declaració a mitjans de comunicació a una realitat a escoles i instituts. Des de CGT Ensenyament hem manifestat la nostra oposició a aquest pla des del seu inici, amb diversos comunicats i accions arreu del territori incloent una denúncia a inspecció de Treball per manca de garanties de seguretat i salut laboral. Als territoris que “obrien” aquest 1 de juny, l’escassa o nul•la presència d’alumnat corroboren el fracàs del Pla i la seva manca d’acceptació per part de la comunitat educativa. El conseller segueix fent més propaganda que feina efectiva per l’educació i està completament allunyat de la realitat dels centres.

  • Amèrica Llatina i el Carib més enllà de la COVID19

    Actualment el context internacional està marcat per la crisis sanitària de la COVID-19, crisi que no ha deixat de rebre un tractament extremadament euro cèntric, va esdevenir important en el moment que va començar a afectar occident i segueix sent-ho en tant que ens referenciem amb la crisis que altres països, igual que hem passat nosaltres, pateixen.

    En aquest context les notícies rellevants de l’Americà Llatina i el Carib que ocupen minuts de televisió giren en torn a la gestió de la pandèmia: confinament o no, negacionisme o no i equilibri entre morts i crisi econòmica, tot seguint el marc de pensament i preocupacions occidentals.

  • La nostra salut és el primer, per un model sanitari 100% públic

    La pandèmia de la Covid-19 està tenint un enorme impacte social i sanitari, amb centenars de milers de contagiats i més de 27.000 morts a tot l’estat espanyol. També ha comportat un important deteriorament econòmic en determinades activitats, el qual està perjudicant sobretot als sectors socials més desfavorits, que estan patint un retrocés important en les seves condicions de vida, així com en la seva salut.

  • Amb l’educació no s’hi juga. Bargalló dimissió!

    Fem pública la campanya organitzada per la sectorial d’Educació de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) en defensa de l’ensenyament públic. Pels drets de totes les treballadores i treballadors, funcionaris o interines, PAS, etc., i pels drets de totes i tots els estudiants.

    Des de la comunitat educativa estem cansades de la gestió erràtica del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya: “no, però sí, però gestioneu-ho com considereu a cada centre“. De les promeses i titulars a la premsa, allunyats de la realitat que vivim docents i alumnat. I mentre ens entretenen amb rodes de premsa, el Departament paga de nou els concerts als centres segregadors, reprèn la reforma de l’FP dual amb nocturnitat i menysté les substitutes.

  • A València, aturem el tancament de recursos socials

    Comunicat de la sectorial d’Acció Social de la COS a la comarca de l’Horta, davant l’anunci de l’Ajuntament de València per tancar recursos i serveis socials essencials, més en plena crisi de la Covid-19, sense previ avís

    L’Ajuntament de València, al mes de març, uns dies després de decretar-se l’Estat d’alarma, fa públic que habilitarà places residencials d’emergència per la Covid-19. La seua idea inicial era mantenir-les obertes fins dos mesos després de la finalització del confinament. La realitat amb la qual ens trobem és que, amb la ciutat encara en fase 1 de la desescalada, l’Ajuntament ha pres la decisió de tancar les 340 places d’emergència que estan actives encara hui. La publicació a la premsa d’aquesta informació no va acompanyada de cap alternativa residencial: tanquen els centres donant l’esquena a les persones en risc d’exclusió social i a les treballadores en precari que estan fent ús d’elles.

  • El difícil retorn a les escoles. Crítica al pla de reobertura del Departament d’Educació

    Àrea d’Educació de Comunistes de Catalunya

    El Departament d’Educació ho ha tornat a fer: ha donat l’esquena, de nou, a la comunitat educativa, així com als representants legals d’aquesta en l’àmbit educatiu i del lleure. L’enèsim i temerari cop de volant del Departament ha provocat un alt grau de rebuig per part de tots els sindicats i associacions de famílies: CCOO, CGT, UGT, USTEC-STEs, FaPaC, Bressol Indignades,... han emès, totes elles, comunicats rebutjant categòricament el pla de reobertura de centres. El conseller Bargalló ha obviat tota forma de diàleg possible -i no parlem de la negociació!- amb la comunitat educativa. I ha confirmat allò que ja temíem: que pel poder polític, l’educació no és més que un instrument al servei d’uns interessos que res tenen a veure amb el bé comú, ni amb el sentit comú.

  • Ecofeminisme, el conflicte entre el capital i la vida

    En ple temps de pandèmia mundial, vivint una crisi socioeconòmica devastadora com la que estem travessant, es fa més evident que mai que el capitalisme ens tritura i arrassa amb tota expectativa i pla de futur que puguem tenir. Aquestes dues primeres dècades del segle XXI han posat en evidència que el sistema capitalista es devora a si mateix i, mentrestant, ens fa trontollar. Així i tot, davant de cada crisi ens hem volgut mantenir dempeus. En els últims anys hem assistit al desenvolupament de potentíssims moviments socials, amb dècades d'història a la seva esquena, que ara, per fi, arriben a una població més general: en l'actual panorama cultural, la lluita feminista i l'ecologista són dues puntes de llança que han d'ocupar un espai de centralitat en qualsevol projecte polític d'esquerres que es digui transformador. De fet, les dues lluites tenen molts punts en comú. Segons Yayo Herrero, activista ecologista i feminista, la mirada ecofeminista permet prendre consciència de la oposició i conflicte entre el capital i la vida i pot ajudar a reconfigurar la lògica política i econòmica.

  • La pandèmia de l’exclusió social

    Poder quedar-se a casa, en condicions dignes i amb tres menjars diaris garantides és un privilegi de classe que no pot permetre’s tothom.

    Aquest passat mes de març es va decretar l’estat d’alarma i el confinament obligatori de la població. De nou, es va fer evident que les persones en situació de sensellarisme, una vegada més, continuaven invisibilitzades: les seues necessitats no eren –ni són– prioritàries per al sistema i no foren tingudes en compte.

  • Nota del PCPC Tarragona davant l’actual situació

    A partir de l’11 de maig les regions sanitàries de Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona han entrat en la fase 1, de l’anomenada cínicament pel govern “desescalada cap a una nova normalitat”. Des dels mitjans de comunicació al servei de la burgesia, se’ns ha volgut vendre aquest fet com el més desitjable i normal, donades les circumstàncies. Tothom té ganes de sortir a comprar, socialitzar a les terrasses amb els amics i amigues ens diuen.

  • Una Festa Realitat des de casa

    Molts partits, de moltes tendències i de molts països, organitzen la seva festa anual amb un dinar, mítings, es troba la seva militància, debat, xerra, passa l’estona, confraternitzen. Cap ni una és com la que organitzen els partits comunistes. La festa d’un partit comunista no és només la trobada anual d’un partit polític, va molt més enllà. No és com els festivals de música que inunden les cartelleres a l’estiu. És molt més. No ho és perquè la naturalesa d’aquests esdeveniments és singular i irrepetible. La festa d’un partit comunista no és només un acte, uns concerts, un dinar. És un altre paradigma. És el món que volem construir, és la materialització d’una idea centenària.

  • El COVID-19 i la solidaritat cubana

    Actualment el món està sofrint una pandèmia sense precedents, on afloren exponencialment les injustícies d'un món globalitzat i es posa de manifest una vegada més la crisi total del sistema capitalista.

    El dret a la vida, es qüestiona com si tractés del vell texà o la samarreta d'estiu que passa de moda i ho tirem a les escombraries. Com la ideologia està per sobre del dret humà a la vida, on es valora quina medicina és millor perquè ve del primer món o simplement no és bona perquè ve d'un país com la Xina, on han demostrat la seva capacitat organitzativa i la indiscutible disciplina del seu poble per a poder deslliurar-se d'aquest virus imparable.

  • Arriba la Festa Realitat 2020

    Aquest any la Festa Realitat, la nostra festa, no es podrà fer com es feia habitualment pels motius que tothom coneix. La pandèmia, però, no ens aturarà, i per això hem decidit adaptar-nos. La de 2020 no podrà ser una festa presencial, com hauria de ser, però no per això deixarem de debatre i reflexionar. Ara és més necessari que mai obrir espais on diferents veus comparteixin visions i propostes per sortir d’aquesta crisi sense que la pageum els de sempre.