25 | 08 | 2019

Ahir el Partit Popular i Ciutadans van tornar a mostrar sense vergonya la seva veritable cara, abstenint-se en la votació al ple del Senat de la reforma de la Llei de Memòria Històrica en què es recull la condemna explícita del franquisme.

Aquest fet greu no és, però, cap sorpresa ni cap novetat perquè aquestes forces polítiques representen els hereus i els beneficiaris de la dictadura feixista que va reprimir durant 40 anys els pobles d'Espanya: banquers, empresaris, església, etc. Ni ha estat el primer cop ni serà el darrer que el fals centre polític evita condemnar el feixisme perquè, en el fons, seria condemnar-se a si mateix.

La novetat aquest cop ha estat que el Partit Popular, imparable en la seva deriva autoritària, ha volgut vincular la condemna del franquisme amb la il·legalització d'organitzacions «comunistes i populistes». El Partit Popular contribueix així a popularitzar un relat pervers i absolutament malintencionat que busca dissimular el creixement de l'extrema dreta a Europa tot atacant els moviments polítics i socials de resistència popular front a l'estafa capitalista. I és que en un moment de crisi sistèmica profunda com l'actual, en què cada cop més i més persones treballadores pateixen i busquen solucions diferents, són els partits que defensen el règim del 78 els qui tenen por. Por perquè temen que les idees socialistes puguin resultar atractives per a les classes populars i busquen criminalitzar-les, mentre justifiquen la seva intolerable connivència amb el feixisme antic (evitant condemnar el franquisme) i actual (alimentant el monstre de VOX, per exemple).

A més, el relat de postveritat del Partit Popular (que compta amb el ple suport de Ciutadans) resulta profundament indignant: equiparar el feixisme o el nazisme ―que van teoritzar i aplicar el genocidi de forma sistemàtica i organitzada― amb el comunisme ―la ideologia d'aquells que, precisament, van contribuir de forma contundent a derrotar-los― és senzillament ridícul. La idea que els comunistes som també «enemics de la democràcia» a qui cal combatre és una fal·làcia alimentada pel neoliberalisme en un exercici de revisionisme històric groller. Lluny de defensar règims autoritaris, els i les comunistes lluitem per una democràcia real que ens alliberi de les cadenes que ens imposen els mercats ben diferent de la falsa democràcia que el neoliberalisme defensa. Només cal recordar les ingerències de la Troica limitant la sobirania dels estats per decidir els seus pressupostos o la sentència del TS sobre l'impost de les hipoteques per veure fins a quin punt el capitalisme és profundament incompatible amb la democràcia.

Els i les Comunistes de Catalunya sabem molt bé que volen dir quan parlen d'il·legalitzar-nos. Recordem perfectament la tortura, la presó, els afusellaments, els infants robats i l'oblit al qual volen condemnar les víctimes del franquisme. Però nosaltres no oblidem i no ens rendim. Seguirem dia rere dia combatent el capitalisme i denunciant les noves formes que adopta el feixisme, que muta i es tenyeix de blau o de taronja segons manin els mercats. Seguirem als carrers, a les places, al sindicat, a les associacions de veïns. Denunciarem la repressió dels moviments socials amb la Llei Mordassa o la instrumentalització de la justícia per perseguir polítics sobiranistes, artistes i activistes a les xarxes socials. Organitzarem les classes populars i plantarem cara perquè sabem que feixisme i capitalisme són dues cares de la mateixa moneda. I en aquesta lluita només concebem un final: la victòria!

Ni un pas enrere. No passaran!

Comunistes de Catalunya

Font:

Comunistes de Catalunya

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.