FSMLa coordinadora sindical dels pobles d’Euskal Herria, Galiza, Països Catalans i Canàries, que representa a la Federació Sindical Mundial en els citats territoris nacionals, vol transmetre el següent missatge pel 1r de maig dia internacional de la classe treballadora.

Vivim temps de crisi i incertesa social generada per una crisi sanitària que està derivant en una crisi social amb unes conseqüències que ens són molt difícils de desxifrar. És moment d’aturar les nostres vides i la nostra activitat. Hem de cuidar-nos entre nosaltres i fer front com a societat i com a classe treballadora a aquesta crisi sanitària. Però això, com a sindicats de classe i com a moviments que aspirem a canviar aquest món, hem de preparar-nos per a l’ofensiva que ens ve en retallades de drets.

En aquests casos convé fer memòria per recordar com s’ha arribat a aquesta situació i poder entendre millor el perquè de tot el que estem veient. L’estat espanyol venia d’una crisi econòmica terrible, amb un rescat encobert que bàsicament va rescatar els bancs i les grans oligarquies a canvi de deixar pel camí a les persones: amb retallades en drets socials, laborals i llibertats civils. D’altra banda, el govern central, com a fidel representant del Règim del 78, era incapaç d’abordar en termes democràtics el conflicte nacional amb les nacions sense estat, especialment aguditzat els darrers anys a Catalunya, per la incapacitat de l’estat d’oferir una alternativa democràtica als pobles que volem decidir el seu futur en llibertat. L’estat espanyol demostrava que el seu ADN és incompatible amb la llibertat i la democràcia.

En aquest context de crisi estructural de l’estat espanyol, en la qual la seva única manera de subsistir com a règim era retallant en drets i reprimint violentament la rebel·lia, arribem a aquesta crisi sanitària derivada de la pandèmia de la Covid-19. El moviment sindical de classe ha repetit per activa i per passiva la necessitat d’aturar l’economia, de posar la vida i les cures al centre i que fos la gran patronal rescatada amb diners públics a l’anterior cicle de crisi qui assumís les conseqüències d’aquesta crisi. No obstant això les mesures adoptades pel govern del tàndem PSOE-Podemos ha estat l’aplicació d’un 155 encobert que acabava d’un cop de ploma amb l’autogovern, adoptar mesures socioeconòmiques perquè siguem les classes populars qui paguem les conseqüències d’aquesta crisi, treure al carrer la policia per a fer gala d’autoritarisme envers les més febles i posar a passejar els militars per a exercir tasques que haurien de ser realitzades per entitats públiques, en una ostentació de l'”España, una, grandeylibre“, pels nostres carrers. Tot això amb la clara intenció que sota la por i el xoc, i l’excusa de la crisi sanitària, els moviments populars acceptem com a necessaris la repetició dels Pactes de la Moncloa, que suposarien la superació de la crisi estructural de l’estat en benefici la unitat nacional i les oligarquies i en detriment dels pobles i la classe treballadora.

Per tot això, ara que ja estem albirant la fase del postconfinament, i preveient que davant l’ofensiva neoliberal i reaccionària que patirem serà necessari prendre els carrers, aquest 1r de maig ha de servir perquè el sindicalisme de classe comenci a definir la seva estratègia i fortalesa.

La Unió Europea, com a estructura de dominació dels pobles i de la classe treballadora, ja ha adoptat uns fons que suposadament vindran a pal·liar les conseqüències de la crisi. Però no podem ser ingènues i, una vegada més, hem d’aprendre del passat. Aquí tenim els casos de Grècia, Irlanda, Portugal i, encara que encobert, Espanya; països que van ser “rescatats” per la troica, però que han hagut de pagar amb un preu massa alt i totalment inacceptable els excessos del sistema capitalista. Sabem que els rescats no són mai gratis, i els germans i germanes d’Argentina ens podrien parlar a bastament sobre aquest tema.

Per tot això, cuidem-nos i preparem-nos per a aquesta lluita per la supervivència dels pobles, i per un model social i econòmic en igualtat de drets per a tots i totes i que posi el dret a la vida al centre de les seves polítiques.

Coordinadora dels Pobles de la Federació Sindical Mundial. Euskal Herria, Països Catalans, Canarias i Galiza: @FSM_naciones

Font:

Coordinadora Obrera Sindical