Imprimeix
Espanya

El dia 1 de juny d´aquest 2020 el Tribunal Suprem- Sala d`allò Contenciós administratiu- dicta una Sentència establint que l´acord del dia 16 de setembre de 2016 es nul. Aquest acord del ple de la Corporació Municipal de Tenerife, consistia en que el dia 22 d´octubre onegés la bandera de les Illes Canàries incorporant set estels de color verd en representació de cadascuna de les Illes.

En un principi el Jutjat va declarar aquest acord nul, però després El Tribunal Superior de Justícia de Canàries l’havia donat per vàlid, respectant les decisions dels Ple, dins l´autonomia local. Ara, el Tribunal Suprem declara nul l’acord del ple, però amb una argumentació insòlita i sense el suport legal pertinent en una resolució d´aquestes característiques i importància. La sentencia fonamenta la seva decisió en que l’acord del Ple de L’ajuntament és nul perquè no té competències per posar les banderes que consideri, segons l’article 25 de la llei 7/85 de 2 d’abril, reguladora de Les bases del Règim Local.

I diu la sentència: “No resulta compatible con el marco constitucional y legal vigente y en particular con el deber de objetividad y neutralidad, la utilización, incluso ocasional de banderas no oficiales en el exterior de edificios y espacios públicos”

Davant d’aquestes afirmacions cal dir, primer de tot, que no hi ha cap article a la Constitució Espanyola, ni a cap llei que la desenvolupi, que prohibeixi l’exhibició d’una bandera, ensenya, escut, “repostero”, ni pendó, si ho decideix el Ple Municipal. El Tribunal Suprem no pot treure l’autonomia que la Constitució als articles 137, 140 i 141 atorga als ajuntaments.

A més, aquesta decisió és contraria a l’article 3 de la Carta Europea d’Autonomia Local, o “Carta de Roma”, que reconeix als Ajuntaments, Consells, juntes de síndics, segons la designació de cada Estat, que no són simples agents de les autoritats superiors, posseeixen una vasta gama de responsabilitats. Aquestes responsabilitats no tenen només caràcter administratiu i organitzatiu, sinó també polític i es porten a terme dins l’Autonomia Local. És a dir, no son “peons” de les autoritats superiors.
El Ple de L´Ajuntament de Tenerife no ha vulnerat cap article de la Constitució perquè en assumpte de banderes, la Constitució del 78 només en fa referencia al seu article 4.:

Article 4. 1 “La bandera de España está formada por tres franjas horizontales…”
4.2. “Los Estatutos podrán reconocer banderas o enseñas propias… de cada Cominidad Autónoma que se utilizarán junto a la bandera de España en sus edificios púbicos y sus actos oficiales…”

La Constitució només diu això, i el T.S. no pot inventar-se cap precepte. Per cert, això em dona l´idea que l´Estatut de Catalunya si té els vots necessaris al parlament pot canvia la seva senyera. Però d’això ja en parlarem…

I tornem a l´Autonomia Local amb exemples ben vistosos:

- L´Ajuntament de Valladolid acordà que el Divendres Sant les banderes de l’Ajuntament onegin a mitja asta durant el Pregó de la mort de Crist.
- Altres Ajuntaments, com el de Lleida, també acordà que restarien les banderes a mitja asta, en senyal de dol durant la Setmana Santa.
- L´Ajuntament de Zamora aquest any 2020 lamentava que no es pogués celebrar la Setmana Santa, però van acordar que la Façana de l’edifici Consistorial s’ompliria a els “reposteros” , una mena d’estendard quadrat, amb l´escut de cadascuna de “Las hermandades”, com cada any i així es va fer.
- El dia 28 de març de 20:30 a 21:30 es conmemora “el día del Planeta” i a LÉstat Espanyol gairebé 300 ajuntaments es van adherir a l´acció de tancar les llums de les façanes en solidaritat amb les organitzacions que lluiten contra el canvi climàtic i per preservar la vida a la terra…
Tanmateix davant d’un fet impactant a un país determinat els edificis públics i consistoris llueixen els colors de les banderes del país afectat. Podem parlar també dels ornaments per les festes majors i per nadal, però ja hi han massa exemples…. Dons bé, en virtut de què es fan aquestes ornamentes? -Exacte! En virtut de l’autonomia, emparada per la Constitució Espanyola, que no pot menystenir el dret de les entitats locals a la seva lliure expressió política.
Amb tots els exemples que hem vist podem concloure que aquesta sentència s´ha dictat només per a que els poders de l’Estat (he dit poders, no governs) puguin prohibir les banderes que no els hi agradin, ja sigui la bandera LGTBI per l’orgull, la bandera lila pel 8 de març o penjar una bandera que representi l´anhel de llibertat, com podria ser la tricolor republicana, l’estelada, etc. I això no ho podem permetre. No podem permetre que es retallin les nostres llibertats ni l’autonomia local per la via dels fets.

Font:

realitat

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.