11 | 12 | 2019

Posem a la vostra disposició la Resolució política de la 2a Conferència Nacional de Comunistes de Catalunya. També podeu descarregar-la en PDF al següent enllaç: Resolució política de la 2a Conferència Nacional (PDF)

Comunistes de Catalunya celebrem la nostra segona Conferència Nacional en un moment de gran complexitat, en el que s’acumulen excepcionalitats: d’una banda, la sentència als líders polítics i socials de l’independentisme català; de l’altra, una repetició electoral de les eleccions generals ―la segona en 4 anys― que ha suposat un gran creixement de l’extrema dreta al mateix temps que no ha resolt el bloqueig institucional ni les dificultats per articular una majoria estable de govern a Espanya.

El manifest “Argentina con Catalunya. Por el respeto a los derechos y libertades”, impulsat pel Comitè Argentí de Solidaritat amb el Poble Català i on destaca la firma del premi Nobel de la Pau, Adolfo Pérez Esquivel, reclama una solució dialogada al conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol. La solució ha de passar per l’amnistia dels presos polítics, la fi de la repressió i el respecte del dret a l’autodeterminació de Catalunya

Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la Pau i lluitador pels drets humans, Hebe de Bonafini, presidenta de “Madres de la Plaza de Mayo”, Estela de Carlotto, presidenta d'”Abuelas de Plaza de Mayo” o Pino Solanas, senador de la Nació Argentina i director de cinema, són alguns dels noms més rellevants de la seixantena de personalitats que firmen el manifest. Les persones que firmen aquest manifest de suport a Catalunya són noms destacats del món polític, acadèmic i de la lluita pels drets humans a l’Argentina.

Des que dilluns dia 14 de setembre es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem que condemna a presó a nou polítics institucionals i a dos activistes, els carrers s’han omplert de manifestacions liderades per les més joves que amb barricades s’han intentat protegir de la repressió policial. I dic les més joves i prou, perquè la veritat, aquest és el seu comú denominador, ser les més joves de la societat catalana. Els orígens, doncs molt diversos. I els missatges: que han perdut la por, que estan fartes de la repressió, de la manca de llibertats, que tot plegat va molt més enllà de la independència.

Paral·lelament, al nostre sindicat hem pogut veure diverses reaccions a les mobilitzacions: aquelles que s’han unit i participat de forma directa, aquelles que s’ho han mirat amb bons ulls però des de la distància, aquelles que les han criticat i les han titllat de moguda burgesa dirigida per la casta política…

Les dones i homes comunistes reiterem el nostre rebuig a les violències que ens oprimeixen i que omplen les nostres trajectòries vitals de precarietat, desigualtat i inseguretat.

Denunciem totes les formes de violència: física, psicològica, sexual, econòmica, ambiental, etc. També aquelles expressions aparentment menys inofensives però que sustenten l'imaginari i el marc patriarcal.

Després de mesos de debat, ha culminat la Segona Conferència Nacional de Comunistes de Catalunya reafirmant la voluntat del partit per conformar un front democràtic i social per donar resposta a l'ofensiva reaccionària. De la mateixa manera, el plenari ha donat suport clar a les línies plantejades per la ponència sobre la composició d'aquest front, que ha de ser plural i aglutinar partits, entitats i moviments independentistes, sobiranistes i federalistes de lliure adhesió. Aquest front democràtic no s'ha de bastir necessàriament en front electoral, sinó que ha d'anar més enllà i no pot estar supeditat als calendaris i les competicions electorals. En la ponència, també es remarca l'aposta per la unitat del sobiranisme progressista per avançar en drets nacionals i socials, i construir una nova majoria política que superi la situació de bloqueig actual i permeti revertir les retallades i les polítiques neoliberals.

Manifest de l’Esquerra Independentista amb motiu del 25 de novembre: Juntes destruïm l’iceberg

Arribem a 25 de novembre, Dia Internacional contra les violències masclistes, amb una xifra alarmant de feminicidis als Països Catalans. 32 dones mortes pel fet de ser-ho, 32 dones mortes en mans del patriarcat. I aquesta xifra és només la punta de l’iceberg, l’expressió més visible i irreversible de les violències que patim. El feminicidi és el que surt a les notícies, el que es veu, però només és l’última  conseqüència d’un seguit de violències normalitzades. I percebem amb una ràbia enorme que, malgrat els 32 feminicidis, sembla que tot pugui seguir amb normalitat, com si no passes res cada vegada que ens assabentem que una altra dona ha estat assassinada pel fet de ser dona. I el feminicidi és l’última conseqüència de tot un sistema que legitima i perpetua les violències masclistes. Un que concep a les dones com a objectes, com a mà d’obra barata, com a propietat privada dels homes. Els rols de gènere imposats, la pressió estètica, la pobresa que té nom de dona, la por a tornar soles, les agressions sexuals o les violacions són expressions d’un mateix sistema de violència que ens sanciona quan intentem trencar amb allò que se’ns imposa. Un rol submís i passiu al servei d’un sistema que ens oprimeix i ens explota.

La Intersindical-CSC ha començat la campanya per reclamar un un salari mínim català de 1300 euros per lluitar contra la precarietat laboral impulsat i ho ha fet amb un manifest que en menys de 48 hores ja ha rebut ja més de 500 adhesions.  Aquesta llista d’adhesions l’encapçalen una vintena de personalitats de diversos sectors professionals, com ara els músics Lluís Llach i Cesk Freixes, les actrius Júlia Barceló, Estel Solé i Thais Buforn, els acadèmics Elisenda Paluzié, Tània Verge, Agustí Colomines, Enric I. Canela, Antoni Soy i Uriel Bertran.  Els economistes i activistes de la Red Renta Básica, Jordi Arcarons i Lluís Torrens, que també és Premi Catalunya d’Economia.  També han donat suport a la campanya el fotoperiodista Jordi Borràs i l’escriptor Joan-Lluís Lluís o Marta Bolinches, advocada defensora dels drets humans, civils i polítics d’Iridia.

La IAC ha participat de la roda de premsa conjunta de les entitats impulsores de la campanya per reconvertir la Comissaria de Via Laietana de Barcelona en un espai de memòria democràtica al casal Pou de la Figuera aquest dimecres al matí, 20 de novembre, coincidint amb l’aniversari de la mort del dictador Francisco Franco. Aquesta és una iniciativa impulsada per la Fundació Cipriano García, la Fundació Josep Irla i l’Associació Catalana d’Expressos Polítics del franquisme juntament amb moltes altres entitats socials i personalitats del país, que s’ha coordinat des d’Òmnium Cultural. La representació de la IAC ha anat a càrrec de Dani de los Cobos (IAC-CATAC), de la Secretaria de comunicació; Ramon Font, portaveu d’USTEC i Koki Gassiot (CAU-IAC) membre de la Coordinadora nacional confederal de la IAC.

La CGT de Catalunya presentem aquest matí, davant el TSJC, una demanda de conflicte col·lectiu contra les universitats catalanes i el Govern de la Generalitat per incompliment de l’Estatut del Personal Investigador en Formació (EPIF).

Queda al marge d’aquesta demanda la Universitat Autònoma de Barcelona, que el mes de juny va pactar amb CGT l’aplicació de l’EPIF després de mobilitzacions i vagues.
Tant el Síndic de Greuges, en una actuació d’ofici iniciada el maig, com Inspecció de Treball (arran d’una denúncia també de CGT), han exposat plantejaments similars als nostres a les mateixes universitats, negant-se aquestes a aplicar l’actual marc legal. És en aquest context que la CGT ha decidit fer un pas endavant per desbloquejar la situació presentant aquest conflicte col·lectiu.

Membres dels CAU-IAC han participat, avui, en l’acte de lliurament al Parlament de Catalunya dels acords aprovat pels de les set universitats públiques catalanes denunciant la sentència contra els líders socials i polítics per l’1 d’octubre.

 

Les propostes d’acord es va presentar des de claustrals individuals i grups de claustrals (entre ells els CAU-IAC) i es van aprovar en sessions extraordinàries dels claustres universitaris convocats específicament per el debat i aprovació d’aquesta proposta.L’acte de lliurament l’ha presidit el president del Parlament Roger Torrent i hi han intervingut una representació de les meses dels claustres i de l’estudiantat.  

Davant la recent sentència del Tribunal Constitucional (TC) que valida l’article 52 de l’Estatut dels Treballadors (amb el redactat actual introduït per la reforma laboral del 2012), pel qual es pot acomiadar una persona treballadora que hagi estat malalta 8 dies en un termini de dos mesos sempre que hagi estat malalt 12 dies en el darrer any, la Intersindical-CSC volem fer públic el seu rebuig total a la sentència i demana la derogació de les reformes laborals aprovades durant els governs del PSOE i el PP els anys 2010 i 12.

Com a sindicat republicà considerem del tot inhumà, aberrant i absurd aquest article, així com la sentència que el valida, ja que vulnera drets reconeguts a nivell europeu com la salut, la integritat física, a no ser acomiadat sense una causa justa i a la prevenció de riscos laborals de les persones treballadores. L’article i la sentència contravenen, a més, el conveni 158 de l’OIT que diu, en seu article 6.1, que ‘l’absència temporal del treball per motiu de malaltia o lesió no constituirà una causa justificada de finalització de la relació de treball’.

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.