Imprimeix
Categoria: Països Catalans

PCPCDe nou la maquinària repressora de l’Estat ha colpejat el Procés. Un Procés derrotat per factors interns i externs, acorralat per les seves contradiccions i limitacions i per la immensitat de la maquinària estatal espanyola.

Molt evident avui, ahir i abans d’ahir, i des de fa 3 mesos, l’acumulació de forces i l’acceptació del marc legal autonomista de la classe burgesa dirigent del Procés han topat amb una repressió desmesurada per part de la oligarquia espanyola desfermada que alhora qüestiona la clàssica separació de Poders que va definir Montesquieu. Considerem una farsa el fet que l’Estat burgès separa Poders: els Poders de l’Estat serveixen a aquest, i en aquests moments històrics, l’Estat és un instrument de la burgesia.

La detenció, judicis, exilis, procediments oberts i empresonaments d’aquests dies son una mostra de ràtzia contra els dirigents d’un Procés independentista fracassat que no ha comptat ni compta encara amb el concurs primordial de la classe obrera i els sectors populars de Catalunya.

Tot i així, aquest Procés que cercava pels seus promotors una Catalunya independent, integrada a la Unió Europea (UE), a l’OTAN i a l’FMI, està sent un enorme desafiament -de fet el més important fins ara- al règim emanat de la Constitució monàrquica-burgesa de 1978, imposada per l’oligarquia hereva del feixisme franquista, i gestionada fins avui pels grans grups polítics representants de les diferents famílies oligarques: PP, PSOE i amb la traïció còmplice dels dirigents de les forces socialdemòcrates i/o d’esquerres i altres. També fins fa escassos anys els nacionalistes catalans i bascos pactaven i establien acords fins i tot de Govern amb aquests gestors.

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) i la Joventut del PCPC, ens reafirmem, doncs, en les nostres propostes, que passen per:

1) Situar com a epicentre de la lluita per la República els interessos de les classes treballadores i populars. Quina és la República que necessitem. Començar a debatre i establir els models a seguir, els continguts i els processos per constituir la República en un procés acumulatiu de forces.

2) Establir quina relació ha de tenir aquest moviment republicà encapçalat per la classe obrera i els sectors populars amb la resta de la classe obrera i sectors populars arreu de l’Estat. Hem de considerar, tal com afirmava Marx, que l’Estat que oprimeix un altre poble té alhora sotmesa la seva classe obrera, i per tant, l’aliança per derrotar aquest Estat passa per l’aliança de la classe obrera del poble oprimit i del país opressor. En el context actual, des del PCPC i la J-PCPC, considerem que ambdós processos han d’anar necessàriament de la mà per tal de derrotar l’oligarquia i accelerar els passos cap al procés constituent republicà tant català com espanyol, dirigits per la classe obrera, i que per fi destrueixi l’Estat monàrquic i burgès del 78.

3) Denunciem totes les mesures repressives i denunciem l’actual estatus quo reaccionari de l’Estat Espanyol de la monarquia borbònica. Tal i com hem manifestat en reiterades ocasions, es terriblement preocupant -però lògica en el context capitalista- la deriva involucionista de la democràcia formal que ens aboca als temps del franquisme. Considerem que no només els empresonaments i detencions de dirigents processistes, sinó la de cantants i músics, els segrestos de premsa i mitjans; les multes per protestar i les retallades de drets i llibertats en tots els àmbits -com la limitació del Dret de Vaga- (emparats amb la Llei Mordassa, per exemple) són mostres de degradació i regressió: per tant, de blindatge de l’Estat davant la crisi estructural que pateix en tots els aspectes del seu ser.

4) Els superficials i estètics pronunciaments de les forces reformistes “d’esquerra” institucionals tant de l’Estat com de Catalunya, tal i com afirmàvem en anteriors paràgrafs, ens mostren que és possible que les seves connexions amb l’aparell monàrquic i constitucional del 1978 els limiti i/o condicioni la seva capacitat de denunciar el mateix. Insistim en la necessitat d’enfortir un moviment republicà rupturista arreu l’Estat per aconseguir la República, tant a Catalunya com a Espanya. I per tant, els passos en aquest sentit han d’anar acompanyats de conscienciació respecte a quin Estat romanem, i mobilització popular massiva per aconseguir el que volem. En aquest sentit, hem de començar a plantejar un debat social el més ampli possible per plantejar la Vaga General obertament política com a pas fonamental. És primordial la constitució de Comitès de Debat Constituents, àmpliament democràtics i de marcat caràcter popular, i tant d’empresa o centres de treball, als centres d’estudi (Universitats, instituts...), així com als barris o vil·les, que ens portin al Front Obrer i Popular.

Tanmateix, el PCPC i la J-PCPC exigeixen la llibertat i amnistia de tots els presos i preses polítiques, el retorn dels exiliats i exiliades i la restitució de les llibertats democràtiques catalanes.

El PCPC anima a la classe obrera catalana i espanyola a posar-se al capdavant de les mobilitzacions i iniciatives per tal de derrocar la monarquia borbònica i establir la República!

Sense nosaltres no es mou un engranatge!

CAP A LA REPÚBLICA DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES!
ACABEM AMB LA DICTADURA BORBÒNICA, DE L’OTAN I DE LA UE!

Comitè Executiu del PCPC

Font: PCPC / RedGlobe

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.