23 | 07 | 2019

JORNADA 1r de MAIG 2018 A BARCELONA:
MANIFESTACIÓ: 11:15h —> BLOC COMUNISTA PCPC-JOVENTUT PCPC. Ronda de Sant Pere cantonada Pl. Catalunya.
DINAR POPULAR: 14h—> A l’Ateneu Popular 1 de Maig (Preu 10€).
ACTE POLÍTIC: 17h—> REALITATS I ALTERNATIVES DE LA CLASSE OBRERA:
Amb: Silvia MORA (Teleoperadora) - Pepe GONZALEZ ESPADA (Advocat laboralista del Col.lectiu Ronda) - Enric LLORET (Secretari General del PCPC)

A vuit anys de les brutals retallades socials legislades pel Govern de JL Rodríguez Zapatero (PSOE) per mandat de la Comissió Europea, les diverses lleis promogudes durant aquests anys pels governs del PP i del PSOE no han fet més que atacar els drets de la classe obrera. Davant una crisi estructural del capitalisme com la que es va evidenciar a la fi de 2007, la prioritat dels diversos governs sempre ha estat salvar al gran capital financer a força de la nostra pèrdua de drets i progressiu empobriment. Retallades, pobresa i sobreexplotació és l’únic escenari que ens pot oferir el capitalisme i els seus diversos gestors.

Una galeria dels horrors permanent en la qual retallades socials, privatitzacions, reformes laborals i lleis repressives, se sumen a la quotidiana delinqüència que exerceix una patronal acostumada a no respectar convenis i a no pagar i cotitzar les hores treballades. Normal per a una classe cada dia més parasitària que pasta la seva riquesa robant el treball que nosaltres produïm diàriament.

No hi ha res a pactar

Només millores laborals en el marc de la negociació col·lectiva, però res més. És urgent sortir de la dinàmica del pacte social i la conciliació de classes en la qual estan instal·lades les organitzacions sindicals majoritàries per començar a sortir d’aquesta espiral constant de pèrdua de drets que fa que, amb un 20% d’atur, el 13.1% dels treballadors i treballadores d’aquest país del 155 i les balconades rojigualdes siguin considerats pobres. Sobreexplotació i precarietat que creix sense parar amb la pau social gestionada per les direccions de CCOO i UGT i l’individualisme ciutadanista assumit per la nova i la vella socialdemocràcia d’Units Podem i PSOE que, al marge de la posició de cada qui respecte als mitjans de producció, ens ven que, en aquesta societat, tots i totes som iguals. Les treballadores i Ana Patrícia Botín, no són iguals; tampoc són com Cristina Cifuentes les famílies obreres que inverteixen tots els seus estalvis per pagar el màster al qual obliga la privatització de l’educació pública, menys ho som els qui treballem cada dia per viure i els Borbons que ens parasiten des de fa més de tres segles. Som classe obrera i com tal hem de pensar, sentir i organitzar-nos. Per a nosaltres, individualment i col·lectivament, la vida aconsegueix el seu veritable valor quan iniciem la resistència que ens dignifica. Així s’ha construït la Història, ja que així és el llarg procés de la lluita de classes en el qual sempre els explotadors i els submisos ens diuen que no és possible canviar res, però la realitat sempre ens ha demostrat que sí que és possible.

Treballem per una nova Vaga General

En aquest context emmarcat en una creixent agressivitat de l’imperialisme i en un avanç del feixisme, els treballadors i treballadores necessitem ocupar el centre de l’espai i el debat polític imposant la nostra força. La força dels qui tot ho produeixen i res funciona sense el seu treball.

Cal unir les lluites que ja es donen i que il·luminen un possible horitzó de mobilització. Les dones el 8 de Març protagonitzant una jornada històrica que marca un abans i un després, els i les pensionistes lluitant pels seus drets i, gran part d’ells i elles, rebutjant el Pacte de Toledo, les Kelys, les netejadores de residències de Biscaia, la plantilla d’Amazon, el metro de Màlaga, a més de les moltes lluites obreres a Catalunya… són l’exemple que 40 anys de Constitució burgesa i monàrquica no han acabat amb els desitjos de justícia i llibertat d’aquest poble que un dia rere l’altre és capaç de seguir organitzant-se i lluitar pels seus drets laborals, civils, socials i nacionals alhora que manté viva la flama de la lluita contra la guerra imperialista i l’OTAN i mostra la seva solidaritat amb tots els pobles que lluiten i pateixen la barbàrie imperialista.

Per tot això, el PCPC llança una crida a redoblar la lluita i a comprometre’s amb els més amplis marcs d’unitat obrera combativa com la que ja avui expressen els Comitès per a la Unitat Obrera (CUO).

Organitzem unitàriament la jornada de lluita d’aquest 1° de Maig sota consignes de victòria.

Treballador, Treballadora; aquest 1° de Maig la teva lluita decideix!
Per la unitat obrera i l’internacionalisme proletari!
República, Socialisme i Autodeterminació!

Font:

Partit Comunista del Poble de Catalunya

Real time web analytics, Heat map tracking

on air

RedGlobe Links

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.