15 | 09 | 2019

La classe treballadora dels Països Catalans i d’arreu món necessita més que mai plantar cara al capitalisme. Això ho hem de fer col·lectivament i des de l’internacionalisme. Des de ja fa més d’una dècada patim les conseqüències de la gran estafa del sistema, mal anomenenada “crisi”, que va satisfer dècades de polítiques liberals criminals. L’atur i la precarietat són les eines que sostenen els seus beneficis i la nostra misèria.

Però hem dit prou. La lluita contra la patronal de les càrnies, les vagues per l’educació pública i la sanitat primària, l’organització del sector social combatiu i de les companyes del telemàrqueting, la Vaga Feminista del 8 de Març o els clams per la remunicipalització dels serveis, entre d’altres, són mostra de l’espurna de les lluites sindicals i socials a gran nivell. Enguany hem fet un pas ferm defensant els nostres drets als llocs de feina, tant a les nostres comarques com a escala global. El sorgiment de lluites enceses com les de les armilles grogues a la Catalunya Nord i a la resta de l’estat francès, de les treballadores del tèxtil de Bangladesh o les grans vagues de l’Índia i el Pakistan en són exemple. Ha arribat el moment de, no només de frenar les retallades dels nostres drets, sinó d’obtenir-ne més.

Aquest 2019 el Primer de Maig s’ubica enmig d’un context electoralista en què tot un reguitzell de partits demanen el nostre vot per mantenir un sistema que ens oprimeix i ofega, amb la col·laboració del sindicalisme del règim. Les promeses buides no ens serveixen: volem fets i no paraules. Hem de ser les treballadores amb la nostra lluita el subjecte i l’eina que els fem possibles. És amb aquest esperit que des de la Coordinadora Obrera Sindical advoquem per materialitzar un decàleg reivindicatiu, transformador de la realitat actual, amb l’objectiu de l’alliberament de classe que cap parlament facilitarà.

No vivim per treballar, treballem per viure!Aquesta premissa ens recorda que ara fa cent anys la vaga de la Canadenca i l’autoorganització dels treballadors i treballadors en la CNT van conquerir, en el marc d’una gran onada repressiva, la jornada laboral de 8 hores. Tanmateix, un segle després, això és un guany insuficient. El temps que invertim a arribar a la feina, la necessitat d’una major qualitat de vida i de l’accés de totes al mercat laboral fan urgent la reducció de la jornada laboral a 30 hores i, alhora, cal establir un augment del salari mínim fins als 1.800 €. Considerem el 900 € pactats entre l’Estat espanyol i la patronal sindical com un repartiment d’engrunes per part del capital, insuficients per afrontar els elevats preus derivats de l’especulació. Però també reclamem millors condicions laborals partint de l’extinció de les ETT, dels falsos autònoms i de la utilització per part de les empreses de la figura de les cooperatives, expressió màxima de la unió horitzontal de treballadores, com una eina per limitar, controlar i degradar el treball. Exigim, a més, la desaparició de l’acomiadament lliure, ja que aquesta és l’arma més important de la patronal per atemorir les treballadores i, especialment, les sindicalistes.

Treballadores del món, unim-nos! Aquest fou la nostra divisa a la passada vaga del 8 de Març, i també ho és per a aquest Primer de Maig. El feminisme és un dels eixos que ens defineixen, per això les reivindicacions de llavors són les d’avui. Exigim, perquè es tracta d’una necessitat imperativa, l’augment de les baixes per maternitat o paternitat fins a 16 mesos per a cadascun dels progenitors, i que aquestes siguin obligatòries i intransferibles, com també la fi de la discriminació salarial i de contractació. Igualment, volem posar fi a la mercantilització dels nostres cossos i a les polítiques liberals que els redueixen amb violència a exercir una mera funció sexual i reproductiva. Per aquesta raó defensem la prohibició de la compra-venda d’òvuls i del lloguer de ventres, i que es persegueixi les empreses que ho promouen a l’estranger. Ens oposem frontalment a la regulació de la patronal proxeneta, i ens solidaritzem amb les dones prostituïdes tot apostant per les xarxes de suport mutu que lluiten contra l’estigma i la violència institucional i policíaca. La COS ens declarem abolicionistes de tot el treball assalariat i de totes les formes d’explotació, inclosa la sexual, dins de la lluita contra el capitalisme patriarcal.

Quan reivindiquem que nadiua o estrangera, la mateixa classe obrera apel·lem a l’internacionalisme que ens defineix. Per tant, advoquem perquè es derogui la Llei d’Estrangeria, ja que alimenta processos de precarització i facilita l’abús i l’explotació de les persones migrades, especialment de les dones. Nosaltres som partidàries i partidaris que s’estenguin i s’estableixin els mateixos drets laborals i socials per a totes les treballadores dels Països Catalans, independentment de la seva procedència i de la seva situació legal. Totes compartim el mateix enemic i la mateixa lluita.

També aspirem a nacionalitzar la totalitat del sistema sanitari, educatiu, de l’habitatge i dels serveis bàsics a fi d’evitar-ne l’especulació: es tracta de tirar-ho endavant mitjançant la socialització de la gestió. En aquest sentit també esdevenen àmbits d’actuació centrals els drets de les pensionistes i les jubilades, que enguany han sortit al carrer per denunciar el seu empobriment. La COS reivindiquem la reducció de l’edat de jubilació i la municipalització dels serveis pera la gent gran i les persones dependents.

I no ens oblidem del gran flagell que patim les treballadores: el terrorisme patronal. Més de 167 persones van perdre la vida en accidents laborals l’any 2018 als PPCC, un increment del 23% respecte al 2017. El capital, la patronal i el sistema, amb el vist-i-plau de la classe política i la judicial, ens maten. Com a classe obrera tenim l’obligació de fer un pas al capdavant i plantar-nos. La seguretat al lloc de feina i la prevenció dels riscos laborals no poden reduir-se a signar un paper amb l’amenaça de ser acomiadades. Exigim que es prenguin mesures reals immediatament.

La COS cridem la resta de sindicats a afegir-s’hi i a lluitar totes plegades per aquests drets. La classe treballadora organitzada té el poder real, nosaltres som la majoria social i patim una vida de misèria per l’enriquiment dels nostres explotadors. Pel feminisme i el socialisme: Treballadores del món, unim-nos!

Font:

Coordinadora Obrera Sindical

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.