Imprimeix
Categoria: Països Catalans

Avui, 11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, lluny d’anàlisis abstractes de suposats patriotes d’un i altre cantó, correspon analitzar quina és la situació en la que es troba el nostre poble, sostén real de Catalunya.

La realitat del nostre poble és que la pobresa està estesa per tot el territori. Que les condicions laborals, empitjorades de forma notable durant la crisi, cada cop són més lamentables pels treballadors i millors pels interessos dels empresaris. Que cada cop hi ha més multimilionaris mentre més famílies obreres no poden arribar a final de mes. Que els serveis públics segueixen empitjorant a base de retallades com les que ha fet el Govern de la Generalitat aquest estiu. Que l’especulació immobiliària és una xacra que provoca que els catalans haguem de destinar el 50% del salari per poder tenir un sostre, molts cops precari, on viure. Que la nostra economia depèn cada cop menys de la industria i cada cop més de sectors laboralment precaris com el turisme. Que 20000 alumnes començaran aquest curs estudiant en barracons. Que milers de joves no poden estudiar a la universitat per unes taxes universitàries absolutament prohibitives i, quan ho fan, moltes vegades han d’acabar fent pràctiques de franc a les empreses amb l’excusa de l’aprenentatge. En definitiva, que durant la època de recuperació de la crisi en cap cas s’estan revertint les agressions a la classe obrera si no que s’assenten en vistes de la propera crisi.

Avui es privatitzen els guanys i el sistema es prepara perquè, d’aquí uns mesos o anys, a l’esclatar la propera crisi, es tornin a col·lectivitzar les pèrdues i rebaixem més esglaons en la nostra qualitat de vida. El principal problema de la classe obrera de Catalunya es diu sistema capitalista.

Davant d’aquesta realitat, la classe dominant interposa diverses pantalles per confondre i dividir a la nostra classe. En cap cas diem que els problemes nacionals no tinguin una base real, si no que s’utilitzen per amagar el problema principal i confondre les aliances necessàries per resoldre’l. A Espanya hi ha un dèficit democràtic obvi que impedeix al poble de Catalunya decidir el seu futur. Els episodis dels últims anys reafirmen la tesi que els comunistes hem defensat sempre: que a qualsevol país capitalista, sota l’aparença democràtica s’hi amaga la cruel dictadura del capital, la dictadura dels interessos econòmics de les classe dels grans propietaris. Ara bé, per canviar una situació injusta no és suficient en identificar-la i en recordar permanentment el paper de víctimes. Les cunetes estan plenes de companys i companyes que tenien la raó. Calen una estratègia i una tàctica encertades.

Fa anys que hem anat dient que els dirigents independentistes estan duent al poble de Catalunya a un carreró sense sortida. Avui, aquesta és una realitat innegable. La confusió instal·lada en l’independentisme no és per falta d’idees brillants ni per divisions entre partits com interessadament s’argumenta, és degut a una impossibilitat material de dur a terme els objectius que s’han fixat en el moment actual. Trencar amb un sistema juntament amb sectors burgesos que tenen un interès evident en el manteniment d’aquest sistema, o trencar un país de la UE i la OTAN clicant l’ullet a totes les instàncies occidentals és un sense sentit.

La classe obrera de Catalunya ha de dir que ja n’hi ha prou de ser utilitzada com a carn de canó pels interessos econòmics de diversos sectors de la burgesia. La classe obrera no pot estar enfrontada entre sí en funció del seu sentiment nacional mentre els poderosos es freguen les mans. La classe obrera ha de dir prou a un Govern que només parla del conflicte amb Espanya mentre du a terme retallades o intenta impulsar les privatitzacions amb la Llei Aragonès. La classe obrera ha de mantenir la seva unitat per sobre de la nacionalitat, la raça, el gènere o l’edat per confrontar el vertader enemic que és el sistema capitalista que augmenta l’explotació dia a dia i impedeix, pels interessos econòmics que suporta, el dret a l’autodeterminació. La classe obrera necessita aixecar un projecte propi independent de la burgesia per lluitar per un país per a la classe obrera.

El nostre camí: la independència de la classe obrera!

A Barcelona, 10 de setembre de 2019

Comitè Nacional del PCTC

Font:

PCTE – Partido Comunista de los Trabajadores de España

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.