15 | 11 | 2019

El PCPC i la seva Joventut (J-PCPC) DENUNCIEM els darrers episodis de violència policial a Catalunya, ocasionats pels Mossos d’Esquadra principalment, dirigits a reprimir i oprimir les mobilitzacions provinents de la classe obrera i els sectors populars. És el cas, per exemple, de l’escalada repressiva davant l’oposició dels treballadors i treballadores front els desnonaments ocorreguts la setmana passada, provocats per la Banca privada explotadora i executats pels poders públics al seu servei (poder judicial i servidors policials), on se li arrabassen als treballadors els seus habitatges. Ni més ni menys que 17 execucions hipotecàries i abusos al lloguer van ser executats en dos dies, molts d’ells amb una brutalitat policial desmesurada, amb nens i avis inclosos.

També recordem com a la recent mobilització contra la Llei Aragonès davant les portes del Parlament, l’actitud dels mossos en tot moment va ser intimidatòria i provocadora, cercant impedir la visibilització de la protesta contra una llei que s’està cuinant per part del Govern de la Generalitat on s’obre la privatització de 250 serveis bàsics i essencials.

És el cas també de les mobilitzacions com a resposta a la sentència judicial. El Govern de la Generalitat, al servei de la burgesia, va fer una crida a la “desobediència civil”. L’esquizofrènia arriba al paroxisme quan des del Govern des del qual s’anima a la “desobediència civil” ordena la policia catalana a estomacar i/o reprimir la mateixa “desobediència civil”. El pretext donat des del Govern, on s’afirma que “és ordre imperativa de la legislació espanyola a la qual ens hem d’agafar” no s’aguanta per enlloc amb la pretesa “desobediència civil”. Així mateix, tampoc es creïble l’excusa de que els Mossos depenen d’un “Centre de comandament i coordinació” on participen les policies nacionals i autonòmica entre d’altres actors, ja que es suposa que aquest operatiu està dirigit pels Mossos, o sigui, pel responsable del Departament d’Interior (Miquel Buch) i en última instància, el Sr. Torra.

La història ens demostra que l’opressió és consubstancial al sistema capitalista. I que en l’època de l’Estat-nació modern liberal burgès l’objectiu de la repressió no és ni més ni menys que la classe obrera. A l’actual estat de les coses, on s’aguditza la crisi estructural a Catalunya i Espanya, els comunistes alertem de la deriva autoritària, esquizofrènica a voltes, on el principal objectiu, sense cap mena de dubte, serà la repressió de les explosions socials provocades per l’augment de l’explotació i de l’opressió, mostrant-se aquesta tant en el plànol judicial (poder legislatiu), com al legislatiu i l’executiu.

Durant anys i anys, s’estan aprovant, aplicant i executant, una rere l’altra, mesures econòmiques, socials i legals destinades a retallar drets laborals, civils i judicials per tal d’augmentar el poder econòmic i social de la burgesia. Reformes laborals una rere l’altra, privatitzacions, mercantilitzacions dels serveis públics, retallades de pensions, subsidis d’atur; augment del cost de la vida, abandonament social, desnonaments, retallades de sanitat, educació, etc; rescats bancaris, desnonaments exprés, llei Mordassa, llei de partits polítics, llei de videovigilància, lleis on es donen poder a empreses privades de seguretat per fer tasques policials, sentència del procés, llei de partits polítics, les lleis emanades de la UE d’obligat compliment (dèficit fiscal, liberalització dels ferrocarrils, llei Aragonès, llei d’ajust pressupostari….) són unes poques proves del que estem denunciant.

El capital prepara el blindatge polític, econòmic i social del seu Estat amb aquestes mesures desesperades per tal de protegir-se de l’esclat social que tard o d’hora provocarà la crisi econòmica i de model d’Estat que estem patint i en certa manera veiem aquest dies.

Per tant, el PCPC i la J-PCPC denunciem i exigim d’immediat:

· La dimissió immediata del Conseller Buch i el President Torra, de la Delegada de l’Estat a Catalunya i del Ministre Grande-Marlaska.

· La depuració dels cossos repressius de Generalitat i Estat.

· La recuperació efectiva de l’exercici dels drets civils bàsics: l’aturada de la repressió sobre els moviments obrers i populars que protesten legítimament davant l’afectació dels seus drets, com, per exemple, els laborals, habitacionals i de subsistència.

El PCPC i la J-PCPC cridem al conjunt de la classe obrera i als sectors populars a reprendre urgentment el camí de classe com a eix central de qualsevol mobilització i/o expressió social legítima davant la regressió a marxes forçades dels nostres drets com a classe social.

El PCPC i la J-PCPC cridem també a reforçar els sindicats de classe, les plataformes i organitzacions populars, les assemblees veïnals, les associacions de veïns i veïnes…amb la fi de preparar la VAGA GENERAL obertament política, davant els nous i antics brutals atacs que patim com a classe. Un inici és la defensa dels serveis públics i dels drets laborals i socials, per tal de convergir en un moviment imparable, que ni les més descarnades mostres de repressió podran aturar.

Àrea de Moviment Popular del PCPC

16/10/2019

Font:

Partit Comunista del Poble de Catalunya

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.