Manifest de la Coordinadora Obrera Sindical pel 1r de maig de 2020, dia internacional de la classe treballadora.

Tot el poder per a la classe treballadora.
Una altra manera de viure és possible.

El primer de maig del 2020 serà recordat com aquell que vam viure confinades, a casa, sense manifestació ni protesta al carrer. Tot i això, també hem de fer que sigui recordat com el primer de maig que vam començar a recuperar la consciència, que vam obrir els ulls, que vam fer un cop sobre la taula i vam alçar el puny.

La crisi de la Covid-19 està marcant profundament la vida de totes, estem confinades a casa, fent teletreball, anant a treballar amb el risc que això suposa, o bé hem estat afectades per un ERTO, la suspensió del nostre contracte o per un acomiadament. A hores d’ara les dades ens diuen que hi ha aproximadament un 30% d’atur encobert als Països Catalans, les veus més catastrofistes, encapçalades per l’FMI, el Banco de España i el Banque de France, parlen que ve la crisi més gran des del crack del 29. Però, què demostra tot això? No fa veure cap altra cosa que qui movem l’economia som les treballadores, que som nosaltres les imprescindibles i que sense nosaltres no tenen res, així doncs, per què hem de renunciar a res? Per què no hem de tenir el poder de decidir sobre allò que produïm? Per què no podem decidir sobre les nostres vides? No podem tornar a permetre que s’intentin socialitzar les pèrdues quan mai socialitzen els beneficis!

Aquesta situació ens fa veure, a més, que quan diem que les retallades en sanitat maten, no fem una proclama al vent: 60.000 casos positius i més de 10.000 morts als Països Catalans ens donen la raó, les retallades maten i hem d’assenyalar qui les fa, qui posa el benefici privat per sobre de la salut i l’interès comú, com a culpable de la crisi. La pròpia resposta del sistema capitalista neoliberal, a més, té característiques socialistes: mesures de planificació de l’economia, exempció dels lloguers, renda universal… així doncs, per què ens hem de conformar? L’única solució passa per la nacionalització de tots els serveis essencials, la internalització de tots els serveis vinculats a l’administració pública, la reversió de totes les retallades i reformes laborals que han precaritzat any rere any la classe treballadora i el repartiment del treball i la riquesa, en definitiva, l’única solució exigeix caminar cap al socialisme.

Però hem de tenir-ho clar, ens la voldran tornar a fer pagar. Intentaran imposar les seves mesures de nou, privatitzar cada cop més el sistema, retallades en sanitat i educació en nom del bé comú, deixaran pel camí a les més vulnerables i ens en voldran fer còmplices apel·lant al sentit comú i que en aquesta estem tots junts. Però nosaltres sabem que no, que ja ens estan deixant enrere, que segueixen posant per damunt els seus interessos, que són o ells o nosaltres, i que d’aquesta només ens en sortirem si lluitem juntes, igual que ho van cridar aquell primer 1r de maig els Màrtirs de Chicago, els vaguistes de la Canadenca, les vaguistes de les residències de Guipúscoa (País Basc) o les nostres companyes d’Emergia que han rebutjat una proposta d’ERTO que pretenia que totes paguéssim la seva reducció de costos.

Nosaltres sabem que aquesta no la pagarem, que no renunciarem a cap més llibertat, que hem obert els ulls, hem fet un cop sobre la taula i hem alçat el puny. Aquest primer de maig estarem a casa, però seguirem lluitant, denunciarem cada vulneració de drets que ens vulguin fer, ens organitzarem per tornar amb més ràbia, més fortes, i estarem preparades per tornar amb el cap ben alt per la lluita que se’ns prepara. Aquest primer de maig cridem:

Tot el poder per a la classe treballadora.
Una altra manera de viure és possible.

Font:

Coordinadora Obrera Sindical

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.