Avui és 1r de maig, dia internacional de les treballadores. Avui hauríem sortit als carrers a omplir-los de lluita, d’esperança, de reivindicació i d’orgull de classe. Avui, però, ens trobem en mig de la pandèmia mundial de COVID-19 que atura i confina el planeta per poder pal·liar la crisi sanitària que provoca el sistema capitalista i que ens abocarà a una nova crisi social, laboral i econòmica.

En primer lloc, volem expressar el nostre condol a les moltes famílies que han perdut persones estimades aquests dies pel coronavirus o per altres motius i que no han pogut acomiadar-les com mereixien. Volem, també, fer arribar la nostra força i el nostre suport a les persones malaltes i a les persones que les cuiden i desitjar-los una ràpida recuperació.

La crisi sanitària ha posat en valor la importància de les cures i el treball reproductiu així com dels serveis públics i universals. Tot i les retallades, són precisament les treballadores i els treballadors d’aquests serveis els que han reaccionat i donat resposta urgent per fer front al col·lapse del sistema. El reconeixement a aquestes persones s’ha expressat en forma d’aplaudiments però cal materialitzar-lo en millores laborals.

En efecte, el món ha hagut d’aturar-se aquestes setmanes però, perquè puguem disposar dels productes bàsics per al nostre dia a dia, hi ha treballadores i treballadors de serveis essencials que han seguit treballant, exposant-se a la malaltia, pel bé de totes. Són persones que desenvolupen feines massa sovint poc valorades socialment, amb sous baixos i condicions precàries, però que resulten absolutament imprescindibles per la vida. Són majoritàriament dones que amb la seva feina sostenen el món.

Aquesta pandèmia arriba en un moment en què les classes populars encara no havíem acabat de pagar la factura de la crisi econòmica del 2008 que el sistema financer va provocar. Arriba quan les famílies, encara empobrides per la baixada de sous i per l’atur estructural, encara no s’han recuperat. Arriba quan la precarietat s’ha convertit en norma, quan l’accés a la vivenda és cada dia més difícil. I és que el sistema no és capaç de resoldre les crisis que provoca i, fugint endavant, explota i oprimeix cada cop més la classe treballadora.

Així, per fer front a la COVID-19 i assegurar que aquesta crisi no la tornem a pagar les de sempre, cal activar mesures urgents:

  • Renda bàsica universal
  • Garantia de manteniment dels subministraments bàsics a totes les llars
  • Ajudes específiques per assegurar el dret a l’habitatge
  • Regularització de les persones migrades perquè puguin accedir als serveis bàsics i al mercat laboral
  • Ajudes a autònoms i petita i mitjana empresa per mantenir l’ocupació
  • Prolongació dels ERTOs pels sectors més afectats
  • Inversió en els serveis essencials públics i universals
  • Nacionalització dels sectors claus
  • Planificació de l’economia a mig i llarg plaç
  • Reforma fiscal per augmentar la pressió fiscal sobre les rendes altes i les grans fortunes

Així, aquest 1r de maig les nostres reivindicacions van molt més enllà dels drets laborals. Les nostres reivindicacions volen posar la vida al centre i denunciar el col·lapse d’un sistema que no pot garantir el benestar de les classes populars. Malgrat que avui no podrem sortir als carrers, expressarem les nostres reivindicacions als balcons i a les xarxes!

Treballadores confinades i combatives, visca el 1r de maig!

Font:

Esquerra Unida i Alternativa