21 | 10 | 2019

Demà dijous 19 de setembre els investigadors en formació de la Universitat de Barcelona estan cridats a la vaga, enregistrada per la COS UB i la CGT, per reclamar l’aplicació de l’EPIF.  La Universitat de Barcelona es nega a aplicar la prorroga del quart any sobre figures precaritzades amb poques perspectives de futur i que acumulen endarreriments salarials des del març. En aquest sentit en adherim a totes les demandes que l’assemblea de doctorands en lluita reclama, i exigim a la Universitat de Barcelona que compleixi les seves obligacions.

Les forces sobiranistes progressistes van presentar ahir, 17 de setembre, al Col·legi de Periodistes la Convenció Republicana que se celebrarà el 14 de desembre d'enguany amb l'objectiu de teixir una estratègia unitària per als propers anys. Entre els partits polítics i les entitats social que han confirmat la seva participació a la convenció, hi destaquen: MES-Moviment d'Esquerres, Poble Lliure, ERC, Sobiranistes, Òmnium Cultural, EUiA, Avancem, Pirates, Som Alternativa, Comunistes de Catalunya, L'Aurora, La Crida, Acord d'Esquerres per la República Catalana, Acció per la República, Joventuts d’Esquerra Republicana (JERC), Joventut Comunista de Catalunya (JCC) i la Fundació l'Alternativa.

El control econòmic al que els equips d’atenció primària (EAP) estem sotmesos és pervers. Amb la complicitat dels grans sindicats i l’excusa de l’estafa anomenada crisi la directiva de l’ICS aplica sobre les treballadores eines de control amb criteris purament economicistes. Així mateix malgrat estar demostrat que els incentius econòmics no tenen un efecte motivador en les professions sanitàries ens prometen complements salarials si complim al cap de l’any determitats indicadors.

Un cas concret per entendre el drama del xantatge: la setmana passada un EAP de Barcelona va rebre la notícia que se li ordenava prescindir de 9 treballadores per haver fet una «mala gestió». Analitzat el cas podem afirmar que aquesta “mala gestió” ha estat “haver gastat més diners dels assignats” en contractar personal substitut.

La CUP inicia el procés de renovació del nou Secretariat Nacional, tal i com es va aprovar a l’Assemblea Nacional celebrada el passat 14 de juliol a Celrà, amb la creació de l’Equip 50/60, que s’encarregarà d’elaborar una candidatura col·lectiva per a presentar a les eleccions internes per a escollir un nou secretariat.

Com a acord polític de l’Assemblea Nacional de Celrà, el Secretariat Nacional de la CUP ha iniciat el procediment per la creació de l’Equip 50/60, un òrgan col·legiat que tindrà com a objectiu desenvolupar un pla de treball estratègic, organitzatiu i comunicatiu a partir dels compromisos adquirits a l’assemblea i també d’elaborar una proposta de candidatura col·lectiva per a presentar al procés d’elecció d’un nou Secretariat Nacional, així com la conformació de futurs nous equips de l’estructura nacional. Per aquest motiu, el Secretariat Nacional també inicia el procés de renovació de l’equip que actualment el conforma.

Finalment, el govern de la Generalitat posa fil a l’agulla i pretén aprobar el proper mes d’octubre la Llei de contractes de serveis a les persones, més coneguda com a Llei Aragonés en homenatge al seu neoliberal impulsor. Aquesta llei és venuda com una millora de la situació actual en els processos de privatitzacions (li diuen externalitzacions) de serveis públics de tota mena. Ara bé, la realitat és una altra.

Sota el pretext de regularitzar els serveis d’atenció a les persones s’assenten les bases normatives per a l’externalització de més d’un centenar de serveis que es presten des dels àmbits de la sanitat, l’educació i els serveis socials, entre d’altres. Això voldria dir que serien empreses privades i no l’administració pública qui gestionarien molts més serveis bàsics dels que ja gestionen actualment.

Ha passat un altre any i, malgrat les promeses d’alguns estaments polítics i socials de no haver- la de celebrar mai més en una Catalunya sotmesa a l’autonomisme, ja som immersos en la Diada de l’11 de setembre. Ara farà 2 anys que es va celebrar un referèndum d’autodeterminació en el qual Catalunya va poder decidir sobre la seva voluntat de seguir o no dins el Regne-Estat espanyol. Dos anys sense que cap de les organitzacions polítiques i socials que el van idear, liderar i desenvolupar hagin fet un sol pas per aplicar i construir el que el poble va decidir.

La CGT Lleida som una organització petita, minoritària i amb menys incidència política de la que voldríem. Som conscients que, tot i els diversos acords congressuals a favor del dret a decidir dels pobles, hi ha, lamentablement, fortes tensions internes en el debat sobre el territori català. Unes tensions que, segurament, van impedir que el posicionament de l’organització fos tant contundent com calia (al nostre parer). No és menys cert que la gestió de tota la fumata blanca plantejada pels gurus processistes no satisfeia, ni de bon tros, les demandes i exigències que com a organització de classe volem.

FSMQuim Boix
Secretari General de la UIS (Unió Internacional de Sindicats) de PiJ (Pensionistes i Jubilats) de la FSM
Responsable de la FSM a l’Estat Espanyol (excepte País Basc) i militant del PCPC

La FSM saluda aquesta gran manifestació pacífica y democràtica. La FSM ha defensat sempre el dret a l’autodeterminació, dret indiscutible i inalienable de tots els pobles del planeta. Per això estem aquí per a recolzar el dret d’autodeterminació del poble de Catalunya.

La FSM va ser la primera gran organització que va lluitar contra el colonialisme i per això la FSM va recolzar a tots els moviments d’alliberament dels pobles, en contra de l’opinió dels sindicats grocs i contra el capitalisme que espoliava a les colònies.

Avui, 11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, lluny d’anàlisis abstractes de suposats patriotes d’un i altre cantó, correspon analitzar quina és la situació en la que es troba el nostre poble, sostén real de Catalunya.

La realitat del nostre poble és que la pobresa està estesa per tot el territori. Que les condicions laborals, empitjorades de forma notable durant la crisi, cada cop són més lamentables pels treballadors i millors pels interessos dels empresaris. Que cada cop hi ha més multimilionaris mentre més famílies obreres no poden arribar a final de mes. Que els serveis públics segueixen empitjorant a base de retallades com les que ha fet el Govern de la Generalitat aquest estiu. Que l’especulació immobiliària és una xacra que provoca que els catalans haguem de destinar el 50% del salari per poder tenir un sostre, molts cops precari, on viure. Que la nostra economia depèn cada cop menys de la industria i cada cop més de sectors laboralment precaris com el turisme. Que 20000 alumnes començaran aquest curs estudiant en barracons. Que milers de joves no poden estudiar a la universitat per unes taxes universitàries absolutament prohibitives i, quan ho fan, moltes vegades han d’acabar fent pràctiques de franc a les empreses amb l’excusa de l’aprenentatge. En definitiva, que durant la època de recuperació de la crisi en cap cas s’estan revertint les agressions a la classe obrera si no que s’assenten en vistes de la propera crisi.

L’Espai Eines de País s’ha estrenat amb un bon ritme de visitants, que s’han interessat per les eines i estratègies de la lluita noviolenta.

450.000 persones ja s’han inscrit a la Diada 2019 – Objectiu Independència, i 1.300 busos es desplaçaran fins a Barcelona, xifres que per a la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, asseguren un “èxit” a la concentració de la tarda.

En les darreres setmanes la delinqüència a Barcelona ha estat un dels principals temes de portada de diaris i telenotícies. Diversos han estat els mitjans de comunicació i tornaveus que han col·laborat en promoure una sensació de por i inseguretat entre la població de la capital. Però a qui beneficia aquesta por? Quins resultats se’n volen treure?

No és la primera vegada, ni la darrera, que s’exalta la sensació d’inseguretat entre la població de Barcelona. Recordem que, quan a principis de segle es volia introduir l’Ordenança del Civisme, abans es va promoure des dels mitjans de comunicació i de manera concertada l’augment del “botellón”. I, quelcom que a Barcelona era bastant insignificant, en un estiu va convertir-se en la nova moda. Dos districtes van ser els més afectats tant per les notícies com per l’Ordenança: Gràcia i Ciutat Vella. Des de llavors en aquests dos districtes ha augmentat el turisme i l’especulació urbanística. La patronal ha guanyat i el veïnat no para d’emigrar.

Comunistes de Catalunya11s. Per la llibertat de les preses i presos polítics. Per la República Catalana. Per la justícia social.  

L'11 de setembre d'enguany se situa a les portes de la sentència del judici contra dirigents independentistes, que voldrà ser un càstig a la mobilització i a totes les persones que es van moure per votar en un referèndum d'autodeterminació. Un càstig que serà un toc d'atenció, també, contra tots aquells moviments que vulguin superar el règim polític, social i econòmic imperant a Espanya. Aquesta sentència, a la vegada, obrirà una nova etapa a la qual cal donar una resposta pensada en la defensa dels drets civils i polítics per als anys vinents, i en aixecar un mur contra la involució en llibertats i drets socials. De com s'encari la nova etapa dependrà el futur.

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.